Joujou

1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ • desembre de1874: Alfons de Borbó, amb el suport de Cánovas, signà el Manifest de Sandhurst. Programa monàrquic (conservador i catòlic però de tall constitucional) • desembre de 1874. Cop del general Martínez Campos que acabà amb el govern de Serrano

Definitiu fi de la primera república espanyola. Alfons retornà al país. Proclamat rei amb el nom d’AlfonsXII. Govern provisional presidit per Antonio Cánovas del Castillo

1.1. LA CONSTITUCIÓ DE 1876 I EL FINAL DELS CONFLICTES BÈL·LICS. • El nou sistema: monarquia parlamentaria liberal, conservadora i poc democràtica Text obert i eclèctic (entre la C. moderada de 1845 i la C. democràtica de 1869) Sobirania compartida entre el rei i les Corts. El rei conservà dret de vet, de nomenar els ministres ipotestat legislativa . La constitució (1876) Congrés: no quedà clar el tipus de sufragi d’elecció Senat: a) vitalicis elegits per la corona: b) grans contribuents Confessionalitat catòlica de l’Estat, però es contemplà la tolerància religiosa. Important declaració de drets (en la pràctica molt restrictiva). Dues cambres

El final del conflictes bèl·lics: Reconeixement del monarca per part de líderscarlistes (Cabrera). Campanya militar que rendeix la resistència basca i navarresa. Abolició definitiva del règim foral substituït pels “concerts econòmics”. Fruit de negociacions i d’actuacions militars. Es signà la Pau de Zanjón. Promeses de reformes polítiques, amnistia i abolició de l’esclavitud.

a) Guerra carlina: (1876)

b) Guerra de Cuba (1878)

c) L’exèrcit assumirà un paper menysactiu a la política. Preeminència del poder civil. Absència de cops d’estats o pronunciaments militars. Polítics d’extracció civil als governs. Intents de professionalitzar l’exèrcit.

1.2. EL SISTEMA CANOVISTA. Admirador del sistema parlamentari britànic. -Cànovas. Desitja un sistema estable que asseguri l’alternança pacífica i pactada en el poder. Principis polítics inqüestionables(constitució interna): pàtria, monarquia, centralisme, propietat... Control polític de l’oligarquia agrària, financera i industrial. Conservador: la dreta del sistema (Cánovas) Liberal: l’esquerra del sistema (Sagasta)

Dos grans partits

Oferí estabilitat mitjançant el tornisme: alternança pacífica i pactada. -Bipartidisme Deixà fora del parlament les opcions polítiques d’oposició al sistema de larestauració. Va permetre donar una imatge democràtica poc realista a la pràctica. Diferències en disposicions legals: reunió i expressió, electoral, impremta, associació...

•

A partir de 1885 (mort d’Alfons XII)

Els dos partits signaren el Pacte del Pardo.

Manipulació i falsejament sistemàtic dels resultats electorals. -Caciquisme Control des del ministeri de governació dels instrumentselectorals. Control electoral a la base per part dels notables locals (cacics). Mecanismes: la “tupinada”, “l’encasillemant”, el “cunerisme”, la compra o la pressió

GOVERNS PARTIT CONSERVADOR 1875-1881 1876. Constitució. 1878. Llei electoral ( sufragi censatari). 1879. Llei d’impremta (restrictiva). 1880. Llei de dret de reunió (restrictiva) 1881-1883 1884-1885 1885-1890 1885. Pacte del Pardo.PARTIT LIBERAL

1882. Sufragi universal (elecc. municipals) 1883. Llei de premsa.

1887. Llei d’associacions. 1888. Abolició de l’esclavitud. 1888. Llei de judicis per jurats. 1890. Sufragi universal masculí (generals)

1890-1892 1892-1895 1895-1897 1897-1899

2. L’oposició al sistema polític
• L’oposició al sistema de la Restauració Integració dins el sistema a l’oposició mésacomodatícia. Marginació i persecució dels elements més radicals. • Durant els governs Sagasta s’ampliaren les llibertats polítiques, el 1890 s’establí el sufragi universal. Nous sectors polítics acceptaren el règim Una part dels republicans Els catòlics integristes, (Carlins) Resta dels republicans Altres opcions queden fora del sistema Restes carlistes Moviment obrer Important presència als nuclis...