Jugant Jugant Fem Marxar La Por

INTRODUCCIÓ

Teló tancat. Apareix la rata i ensuma pertot arreu, preocupada.


LA RATA .- Estic súper preocupada!! Fa moltíssima estona que se’n anat el ratolí i encara no ha tornat.

Tant de bo no s'hagi topat amb el gat!


(Entra corrent el ratolí. La rata sospira aliviada.)

RATOLI .- (sufocat) Per fi estic a casa! Vaja ensurt que m’he portat! El gat m’ha donatuna esgarrapada que per poc em deixa sense la cua!

LA RATA .- El gat d'abans era fluix i dormilega vivíem més o menys tranquils. Però aquest gat és molt dolent.

Has pogut esbrinar alguna cosa més?

RATOLÍ .- Encara no. Avui tampoc dormia, segur que li passa alguna cosa, està molt estranya.

I estava esperant a que es dormis, com faig cada nit, i així poder-nos quedartranquils, però ha vingut el maleït gat i apa a córrer per tota la casa.



LA RATA .- Pobreta Tina!!! i així dius que encara no has pogut saber el que li passa? Potser té por?...

RATOLÍ .- Ei!! Que són tots aquest nens i nenes?? Que els coneixes??

LA RATA .- Quins?? Aquests??? (Assenyalant el públic)

RATOLÍ.- Si tots aquests!!

LA RATA .- Son uns nens que han vingut a conèixer a laTina, a les seves joguines i ajudar-nos.

RATOLÍ .- I ja la coneixen??

LA RATA .- Encara no

RATOLÍ .- Així potser que comencem presentant a la Tina?

LA RATA. – Si, i sobretot al seu amic invisible. Sabeu que passa? dirigint-se al públic, la Tina té un amic invisible que és diu Robert, ella no el veu, però nosaltres crec que si mirem amb moltes ganes sí que el veurem.

RATOLÍ.-Apa, no perdem més temps anem a coneix-se’ls a tots!!!Shiiii ,però no feu soroll que potser estan ja dormits!!!

I esperem que no vingui el gat si no nosaltres haurem de fugir corrent ...

(S’obre el teló i la rata es dirigeix fins el Robert, el ratolí fa el mateix cap a la cadira.)

LA RATA.- Mireu, mireu amb força aquest és l’amic invisible Robert, que el vegeu??

RATOLÍ .-Aquí hi ha la cadira, hola cadira com estàs? I el cotxe, has corregut molt avui??

LA RATA .- Ei i aquí esta la nina, hola guapa? Estàs contenta? I la pilota!! Bota bota!!

RATOLÍ .- I el os Popo. Ell sempre té mandra. I aquesta és la Tina, nosaltres creiem que té por d’alguna cosa ...

però avui segur que amb l’ajut de tots vosaltres la cosa canviarà ....

LA RATA.- Voleu veure quepassa, oi que sí??

Dons apa, ratolí nosaltres mentrestant no vingui el gat ens quedem també per aquí a mirar que passa, avui potser un gran dia!!!



(S’asseuen a la vora del escenari)






(A l'obrir-se el teló apareix l’habitació d’una nena. Tina asseguda en el seu llit amb el cap cot, al seu costat, dret Robert "l'invisible", personatge peculiar per ser transparent ipermetre que a través seu es vegi perfectament la mà que el manipula, a l'esquerra de l'escenari una pilota, a la dreta un cotxet, a una banda del llit el cove de les joguines, a l'altre una cadira, en el sostre un llum.)

ROBERT .- Tina, Què et passa?.

TINA .- (Amb veu trista) No ho sé.

ROBERT .- És que estàs trista?

TINA .- No, no és això.

ROBERT .- Llavors què és?

TINA.- Res.

ROBERT .- Va dona, et prometo que no ho explicaré a ningú.

TINA .- Si no és res.

ROBERT .- (Uns segons de silenci, mira al públic, adonant-se que estan mirant, mira a Tina)

Ah! Ja ho sé, et fa vergonya perquè estan tots aquests nens davant.

TINA .- No, no.

ROBERT .- És que jo no soc suficient companyia?

TINA .- No.

ROBERT .- No, Per què?.

TINA .-Perquè ets invisible.

ROBERT.- I això, què té de particular?.

TINA .- Doncs això, que les persones invisibles com tu, no fan companyia.

ROBERT .- Ah sí? ...i totes les tardes que portem jugant junts perquè estàs sola, què?.

TINA .- Però això és diferent, perquè per jugar sí que em serveixes.

ROBERT .- Ah! i quan estàs trista ja no, veritat?, doncs que sàpigues que els bons amics...