Julia valenzuela

LLengua i Lectoescriptura 1.
Qüestions de l’article “la comunicación en la escuela infantil : algunas consideraciones teóricas de utilidad para maestros en ciernes” de Julia Valenzuela. (llegir únicament fins a la pag 222)
1. Com defineix l’autora els components del llenguatge des de la perspectiva de l’infant aprenent d’emissor?
Els components del llenguatge són de dues categories: Elsobservables o físics de naturalesa material, externs (emissor, receptor, missatge, entorn, canal i codi) i els altres de naturalesa immaterial, no física, que referint-se a les relacions primerenques, que es poden anomenar també comportaments relacionals; es refereixen a la informació pragmàtica, la intenció i la distància social. Per tant, un alumne d’educació infantil és un emissor amb algunesparticularitats, ja que a causa de la seva edat només és capaç d’establir només algunes relacions (poques). El contingut i la forma dels missatges es veuen condicionats per el seu poc coneixement de la primera llengua, ja que encara la domina poc. Per tant, estaríem parlant d’un aprenent d’emissor, el que significa que l’infant encara està adquirint habilitats fonològiques, morfològiques, sintàctiques,semàntiques i pragmàtiques.

2. Quin és l’enfocament cognitiu de les tasques que ha de realitzar l’aprenent d’emissor?
Des d’un enfocament cognitiu, l’infant aprenent s’enfronta a tres tasques. Una d’aquestes , ha de ser capaç d’identificar les unitats de la llengua dins de la cadena del llenguatge, com són les paraules, els sintagmes, les frases, etc. Per altra banda te que analitzar el mónque l’envolta i descobrir el que hi passa en ell lingüísticament parlant , com accions, objectes, atributs, etc.). I finalment l’infant té que establir relacions entre la llengua i la relació amb el món que l’envolta.
Tenint en compte que el procés de desenvolupament pel qual passen és molt complexe en el que influeixen molts factors, com hem anomenat anteriorment, tant interns com externs (apart dels cognitius,també altres com socials, afectius o comunicatius). Poc a poc, a mesura de diversos procediments, l’infant anirà desenvolupant el seu llenguatge i adaptant-se al sistema de parla i llenguatge de l’adult, al seu ritme.

3. Identifica quin paràgraf ens parla de conceptes relatius als patrons lingüístics.
El paràgraf és: “En este sentido, el maestro debe saber de las capacidadesdel niño para crear su propio lenguaje; debe conocer el valor y la trascendencia de la imitación, de los modelos que le proponemos y del refuerzo, positivo o negativo; debe considerar, en fin, todo lo que el niño aprendiz necesita para guiar y reforzar el proceso que le conducirá a alcanzar la llamada competencia comunicativa.”
Aquests models dels quals parla es refereix als patrons lingüístics,que els infants necessiten per ser ben guiats per arribar al llenguatge definit.
També en parla més endavant en el paràgraf: “Todas las clasificaciones (que, recordémoslo, no se excluyen entre sí) permiten determinar los rasgos característicos, las peculiaridades que habrán de ponerse de manifiesto ante los escolares, tanto para que logren interpretarlos (hacer predicciones, adelantarse,...),como para que sean capaces de producirlos con corrección. Son las distintos tipos establecidos especies de patrones al servicio de la enseñanza del texto y de su práctica comunicativa en las aulas que pueden llegar a ser muy útiles. Valga recordar aquí las siete razones que, recoge Bernárdez,1995: 180), referidas a las competencias textuales de los hablantes de una comunidad dada y que defienden laexistencia real de textos”. Aquest paràgraf ens parla de patrons lingüístics escrits que els alumnes interioritzen i ho apliquen a la llengua oral.

4. Quins aspectes ha de tenir en compte el/la mestre/a d’EI per afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa de l’infant com a destinatari del seu missatge? Relaciona-ho amb la parla maternal.
El mestre ha de tenir en compte les...