Julio cesar

26. Els clients eren només els esclaus alliberats?
No, els esclaus alliberats per definició eren clients dels seus antics amos, però aquesta relació també es podia donar entre ciutadans romans qualsevol. Només calia que un desitgés posar-se sota la protecció d’un altre i que aquest ho acceptés. Aleshores una vegada formalitzat el vincle s’activaven entre patró i client els drets i deures de quèparlàvem abans. Els clients envers el seu patró:
- li havien demostrar-li respecte (obsequium),
- no el podien denunciar davant la justícia
- l’anaven a saludar cada matí (salutatio)
- li dedicaven una sèrie de jornades de treball per a ell
- altres deures esporàdics estipulats en l'acte de manumissió, com podria ser ajudar-lo en la seva campanya electoral si l’amo es presentava com acandidat per a ser escollit a una determinada magistratura, formar part de les seves tropes privades, etc.
El patró envers els seus clients els donava protecció davant la justícia i ajut econòmic o fins i tot alimentari, entre d’altres serveis.
27. Què es l’ordre decurional i qui en forma part?
És el nom que rep l’assemblea dels decurions que és el càrrec que tenen tots aquells ciutadans romansque han ocupat algun càrrec polític, és a dir, alguna magistratura a les ciutats de les províncies romanes (és a dir, els exmagistrats) o algun tipus de sacerdoci.

28. Què és el cursus honorum?
És el conjunt de càrrecs polítics que ha de exercir un ciutadà romà que vulgui arribar a ser cònsol: la qüestura, l’edilitat, la pretura i el consolat. Quests càrrecs s’han d’ocupar per aquest ordre isense saltar-se’n cap.

29. Les altres magistratures existents, per què no formen part del cursus honorum?
Perquè no és obligatori exercir-les per arribar a ser cònsol. Per això reben el nom d’extraordinàries, mentre que les altres s’anomenen ordinàries.

30. Què són els comicis?
És el nom genèric que reben les assemblees de ciutadans romans

31. Quines són les característiques generals deles magistratures romanes?
- anualitat: només es podia ocupar un càrrec al llarg d'un any i per tornar a ocupar un càrrec s'havien de deixar passar tres anys. Per ocupar la primera magistratura s'havien de tenir com a mínim trenta-un anys i per accedir al consolat quaranta-tres
- gratuïtat: els càrrecs, anomenats honores, no tenen un sou
- col•legialitat: els qui ocupen el mateix honors'agrupen en col•legis que tenen almenys dos membres amb el mateix poder.
- vet: ja que tots els membres d'un mateix col•legi tenen el mateix poder, cada membre pot vetar les decisions dels seus col•legues i també les dels magistrats inferiors.
- potestas: és l'autoritat civil que comporta cada càrrec.
- Imperium: és l'autoritat militar dins i fora de Roma. Només el tenen els magistrats superiors(dictadors, cònsols i pretors). Implica el dret de vida i mort sobre tots els ciutadans. Els magistrats amb imperium són escoltats per lictors amb fasces, símbol del seu poder
-
32. Per què els càrrecs polítics són qualificats com “honors”?
Perquè no es cobrava un sou per exercir-los, sinó que ocupar-los era un honor

33. Què és l’imperium i qui el tenia i com es manifestava externament que estenia aquest poder?
L’imperium és l’autoritat militar que tenen els magistrats superiors: dictadors, cònsols i pretors. Implica el dret de vida i mort i es manifesta externament la possessió de l’imperium en el fet que els qui el tenien anaven sempre acompanyats per una mena de guàrdia d’honor: els lictors que portaven les fasces, una mena de destral amb el mànec format per 30 vares.

34. Quèvol dir que les magistratures siguin col•legiades (la col•legialitat)?
Vol dir que les magistratures o càrrecs polítics eren ocupats per almenys dues persones que tenien el mateix poder i que podien vetar les decisions dels seus companys i les dels seus companys de magistratures inferiors

35. Els pretors poden exercir el seu dret de vet sobre quines decisions?
Sobre les decisions que puguin...