Juno

JUNO
Origen
Juno éra filla de Cíbele i Saturn. A més de ser la legítima esposa de Júpiter i una de les seves germanes dins el panteó olímpic. Segons explica la mitologia Júpiter es vatransformar en cuco per tal de seduir-la i desposar-la convertint-se així en reina del cel. De les noces reials van néixer Mart, Hebe i potser també Eris però depèn de la mitologia. Tal icom ens relata Hesíode d’ella va néixer Vulcà a qui va llençar de daltabaix de l’Olimp per ser coix i deforme.
Juno sofreix amb les continues amants del seu marit. Va ser coneguda perser gelosa i venjativa especialment amb les amants del seu marit i la seva descendència.

Camp d’influència
Tot i ser, bàsicament, la deessa del matrimoni i dels parts se la coneix perdiferents epítets:
* Juno Lucina per ser la deessa del part o de la llum
* Juno Pronuba per ser la deessa del matrimoni
* Juno Caprotina per ser deessa de la fertilitat
* Juno Feretriaper ser guerrera
* Juno Sospita per ser protectora dels atacs enemics i dels joves guerrers
* Juno Regina per tenir sota la seva tutela el poble romà
* Junio Unxia la que ungeix ambperfums la porta dels acabats de casar
* Juno Moneta per ser consellera de qui li consultés

Tradició en l’art
Tots els artistes de l'antiguitat es van preocupar de representar a la deessaJuno i destacar-la envoltada, normalment, dels molts atributs seus, com ara el vel, la llança, l'escut, l'oca, el paó, els lliris, etc.
A l’edat mitjana es va tenir per costum derepresentar a les deesses totes nues i per tant, Juno la representen així també.
Ja cap l’època del renaixement se la representa amb un pao i amb la postura de reina, o bé, nua o gairebé nua. Amés de la representa sempre en un cicle o grup i no aïllada.

Tradició en el lèxic
Del nom d’aquesta deessa en deriva el mes de Juny (Junio en castellà) i també paraules como jove.