Juntes de Nou

Juntes de nou

Era ple hivern, feia un fred que pelava i havia sortit a comprar pa a última hora de la tarda. Vaig veure un grup de persones aglutinades al voltant d’alguna cosa que passava. M’hivaig apropar i, per sort, no vaig veure el que m’imaginava. Era un grup de ball fent una actuació en mig del carrer, amb el fred que feia! El grup de ball estava format per quatre noies molt bufones,les seves cares m’eren familiars… És clar, jo havia ballat amb elles quan anava a l’acadèmia, havíem sigut companyes de classe.



Vaig esperar que acabessin l’actuació, la gent aplaudia ixiulava l’espectacle, havia estat meravellós. Mentre anaven marxant deixaven monedes i bitllets i felicitaven a les noies. Quan ja havia marxat tothom em vaig acostar a elles i va ser aleshores quan emvan reconèixer. Ens vam fondre en una abraçada totes plegades.

Ens acostàrem fins a una grangeta que hi havia a la cantonada, a prendre alguna beguda calenta per donar-li al cos una mica deescalfor, estàvem glaçades! Vam fer un recordatori de la nostra època de ball juntes, elles havien continuat amb el mateix i jo havia triat un altre camí dins de la professió: era coreògrafa.



Jotenia una curiositat: volia saber per què ballaven al carrer. Els hi vaig preguntar. Elles van respondre amb molta emoció. Volien aconseguir diners per finançar-se un viatge per presentar-se en uncampionat de ball, quedar dintre de les tres primeres posicions i amb els diners del premi, muntar la seva pròpia acadèmia de ball. Llavors, desinteressadament, em vaig oferir a preparar-li lacoreografia pel campionat. Seria una nova oportunitat per estar totes juntes.



Va ser un mes de molta feina i de molta constància, però el resultat va ser el premi per l’esforç.

Arribat el gran dia,els nervis a flor de pell, envoltades de molts professionals, havien de lluitar pel seu somni. Com no podia ser d’una altra manera, ho van aconseguir! El seu ball, la seva posada en escena i la...