Justicia i Vigilar i Castigar


Lectura de Vigilar y castigar.
Aprofundiment temàtic. Síntesi conceptual.
Justícia, Conflicte i Educació Social

Síntesi global de l’assignatura.
El control social respon a la pregunta de quins són els elements, positius i negatius, que mantenen una societat. És l’exèrcit en la societat política per l'aparell institucional del poder públic: sobre el comú dels ciutadans, de manera global, isobre determinats grups, freqüentment marginats o resistents, d'una manera particular. El concepte de control social remet, així, a la relació del poder amb els ciutadans.
Al llarg dels anys hem pogut veure com segons la política de l’Estat, el control social era un o un altre. Sempre depenent de les polítiques de govern de l’època.
Per altra banda per obtenir la conformitat o adaptació del'individu als seus postulats normatius la comunitat se serveix de dues classes d'instàncies del control social: instàncies formals i instàncies informals.
Les instàncies informals del control social són, per exemple, la família, l'escola, la professió, etc.; mentre que agències formals del control penal són: la policia, els fiscals, els jutges, els procuradors, sistemes penitenciaris; qui actuen usant unconjunt de normes: Codi Penal, el Codi Processal Penal, etc., que es relacionen en un complex dinàmic de funcions, les sancions a diferència de les del control social informal mai són neutres sinó negatives i estigmatitzants, trobant-se per aquest motiu, sotmeses a normes que tracten d'assegurar-li objectivitat i respecte de les garanties de les persones involucrades en el conflicte social.
Elsistema penal és el control social punitiu institucionalitzat. Aquest sistema emergeix com a mitjà de socialització substitutiu només quan els mecanismes primaris del control social informal fracassen. És el conjunt de relacions i processos derivats de l'exercici de la facultat punitiva de l'Estat. El que permet prendre en compte relacions "del control penal" que no estiguin dins dels límits jurídics"fora del límit", amb el que cal més enllà del control formalitzat tenir en compte al control punitiu no formalitzat, al qual opera sota el sistema penal subterrani, és a dir, aquell que implica una punició (restricció o supressió rellevant de drets humans).
L'assumpció d'aquesta noció de sistema permet evidenciar la rellevància política de la relació de regulació del Dret (Limitador idelimitador). El sistema penal està configurat, llavors, mitjançant processos de creació d'un ordenament jurídic específic, constituït per lleis de fons (penals) i de forma (processals).
Els enfocaments i motivacions de les penes privatives de llibertat han variat des de l'Escola Clàssica i les teories retribucionistes en l'objectiu de la pena és saldar el deute que l'infractor adquireix amb la Societat percometre actes il·legítims, passant per l'Escola Positivista que se centra en la prevenció centrant l'atenció en les característiques dels possibles infractors i la seva perillositat en comptes dels fets. Les línies de treball que se segueixen avui en dia s'orienten a conceptes relacionats amb la Justícia Restaurativa com ara els Treballs en Benefici de la Comunitat.
Actualment el Codi Penals’executa segons un sistema d'individualització científic, separat en graus, on es tracta de modificar les mancances que han portat a l'autor d'actes il·lícits a cometre les accions castigades pel Codi Penal.
Hi trobem una rica diversitat a l'hora de descriure els diferents òrgans, agrupacions professionals i àrees d'un Centre. En general podem distingir entre Àrees com ara la de Tractament, Seguretat,Sanitat, Gestió, Personal, etc.
Els òrgans Col·legiats i Unipersonals que tenen una especial importància a l'hora de la presa de decisions i l'organització interna que són com a Col·legiats el Consell de Direcció, la junta de tractament, la Comissió Disciplinària i la Junta Econòmic Administrativa, i com unipersonals el director, els subdirectors, L'Administrador i els caps de servei.
Al...