Justicia

FILOSOFIA: LA JUSTICIA Edgar Pérez

El tema que vull presentar es basa en el concepte de la justícia, i primer de tot l’hauríem de definir. Justícia és una qualitatque es pot atribuir tant a persones i accions, com a normes i lleis. Qualsevol cosa justa ha d’estar legitimada, i legitimar vol dir fer que aquell acte o aquella llei sigui justa per a la majoria delsciutadans. Malgrat que això sembla clar, el concepte de justícia continua sent força complex i es pot entendre des de tres punts de vista diferents:
- Sota el punt de vista de d’imparcialitat:ser just vol dir tractar a tothom de la mateixa manera.
- Segons el principi de la legalitat: una persona o una acció justa es aquella que respecta les lleis.
- Segons el punt de vista moral oètic: justícia i moral coincideixen.

Hi ha dos tipus de manera de justificar o fer justes les lleis, que son: el Jusnaturalisme i el Neocontractualisme.
Segons el Jusnaturalisme existeix un codilegal fix en tot temps i en tot lloc. Les lleis i normes concretes de cada estat son justes quan son coincidents i respecten el dret natural i, en canvi, son injustes quan violen i contradiuenobertament el que ha establert aquest dret.
I segons el Neocontractualisme una llei es legitima o justa quan es conseqüència d’un pacte originari entre tots els membre de la societat. El Neocontractualismetracta d’establir metafòricament les condicions que faran possible la justícia. Així doncs, seran lleis justes i legitimes, les que enforteixin i protegeixin la igualtat social.

Definint aqueststermes he anat reflexionant sobre el dualisme justicia-moral. M’agradaria plantejar el problema a partir d’un cas particular. L’altre dia en una noticia d’un diari llegia que en els Estats UnitsD’Amèrica les lleis, i mes concretament, les penalitzacions pel fet de no complir-les, varien segons l’Estat de que es tracti. Així, a Texas, existeix encara la pena capital mentre que el mateix delicte,...