JUTJAR SENSE SABER O SABER I JUTJAR
Páginas: 2 (284 palabras)
Publicado: 11 de marzo de 2015
JUTJAR SENSE SABER O SABER I JUTJAR?
Diem que no està bé jutjar sense saber, però, jutjar sabent ens converteix en millors persones? Qui és millor persona, elque jutja a la cara o el que te la clava per darrera?
Bé, tal com hem iniciat l’article, moltes vegades ens hem trobat en aquestes situacions, i no sónprecisament agradables. Ens plantegem quin tipus de persona som, i sempre arribem a la mateixa conclusió: “jo soc el bo/bona”.
Però si cada un de nosaltres pensem això,qui és el veritable “dolent” o “culpable”? És inevitable viure una vida sense jutjar i sense ser jutjat, per tant, lògicament, no hi ha bons ni dolents,simplement persones.
Sempre s’ha de tenir un mínim d’informació per jutjar a algú, i això es veu reflexat en tot el trajecte de la nostra vida, són coses que ens haninculcat, i que potser no és el correcte però és el que la societat ens ha ensenyat.
Per tant, en el nostre article, sense saber si és el correcte o no, estem afavor de saber i després jutjar.
Argumentant, amb una mica de sentit comú , no pots jutjar sense saber el trajecte de vida que persona X porta. Per exemple, enquan jutgem el comportament d’un ric pel simple fet de ser-ho, estem cometent un error. No sabem com s’ha guanyat la seva riquesa ni com ha arribat al seu càrrecper tant, l’únic comportament molest és el nostre.
Apart, la societat, la humanitat, li ha donat “el poder” a la gent que jutja, però tot és relatiu. En el momenten que traspassem la barrera de la ignorància, perden el seu poder.
Laia Font Clara Espín
Diem que no està bé jutjar sense saber, però, jutjar sabent ens converteix en millors persones? Qui és millor persona, elque jutja a la cara o el que te la clava per darrera?
Bé, tal com hem iniciat l’article, moltes vegades ens hem trobat en aquestes situacions, i no sónprecisament agradables. Ens plantegem quin tipus de persona som, i sempre arribem a la mateixa conclusió: “jo soc el bo/bona”.
Però si cada un de nosaltres pensem això,qui és el veritable “dolent” o “culpable”? És inevitable viure una vida sense jutjar i sense ser jutjat, per tant, lògicament, no hi ha bons ni dolents,simplement persones.
Sempre s’ha de tenir un mínim d’informació per jutjar a algú, i això es veu reflexat en tot el trajecte de la nostra vida, són coses que ens haninculcat, i que potser no és el correcte però és el que la societat ens ha ensenyat.
Per tant, en el nostre article, sense saber si és el correcte o no, estem afavor de saber i després jutjar.
Argumentant, amb una mica de sentit comú , no pots jutjar sense saber el trajecte de vida que persona X porta. Per exemple, enquan jutgem el comportament d’un ric pel simple fet de ser-ho, estem cometent un error. No sabem com s’ha guanyat la seva riquesa ni com ha arribat al seu càrrecper tant, l’únic comportament molest és el nostre.
Apart, la societat, la humanitat, li ha donat “el poder” a la gent que jutja, però tot és relatiu. En el momenten que traspassem la barrera de la ignorància, perden el seu poder.
Laia Font Clara Espín
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.