jxicuiakjnksj

EL LLENGUATGE DE L 'ESCULTURA.
L'Escultura és l'art que s'expressa a través de crear figures en les tres dimensions de l'espai. L'obra
escultòrica, per tant, és bàsicament un volum - objecte massís - que ocupa un espai.
A diferència de la pintura, l'escultura ocupa un espai i per tant pot ser observada pels diferents
costats. I a més de ser observada, pot ser "tocada". El tacte i la ubicacióde l'obra formen part de la
comunicació en el llenguatge escultòric.
. INTRODUCCIÓ
Títol
Autor
Cronologia
Estil
Tècnica
Material
Formes
Tipologia
Cromatisme
Dimensions
Localització original
Localització actual

ANÀLISI FORMAL
1. ELEMENTS FORMALS DE L 'ESCULTURA
1.1. ELS MATERIALS:
Cada tipus de material demana una tècnica apropiada per treballar-ho. Així mateix cada materialdóna a l'obra una textura, un tacte, una qualitat i, en definitiva, una significació diferent.
Fang: Tècnica de modelat a mà o amb torn. Cuit o vidrat. Té escassa consistència i poca consideració
en les obres monumentals.
Fusta: Tècnica de la talla amb gúbies - les escultures de fusta tenen el nom de talles -. En ser un
material tou és molt apte per representar aspectes detallistes. L'esculturaen fusta normalment és
policromada (pintada).
Pedra: Tècnica d'esculpir. El MARBRE és la pedra tradicionalment més utilitzada i més preada en
l'escultura clàssica en especial el marbre blanc: la seva duresa permet treballar-lo sense que
s'esmicoli i polir-lo finament, té una llarga durada i transmet elegància i qualitat. El granit en estar
composat per grans molt gruixuts pot esmicolar-se i nopermet gaire detallisme ni matisos. És apte
per obres grans, consistents i poc matisades.
Metall: Es treballa amb tècnica de foneria o bé de soldatge. El bronze és el metall utilitzat de més
antic i més freqüent. Exigeix molts treballs previs per fer possible la fosa en motlles. La seva
consistència, la resistència a la intempèrie, i la complexitat de la seva elaboració l'han fet un materialmolt apreciat per obres de prestigi, de propaganda i d'exaltació del poder. El ferro, en canvi, no s'ha
utilitzat gaire en l'escultura fins l'època Contemporània. La se va textura dóna una peculiar sensació
de duresa i d'expressivitat a les escultures (l'obra de Gargallo, per ex.).
Altres materials: El formigó és una novetat del s. XX aplicat a l'escultura. S'utilitza en la tècnica del'encofrat, amb motlles, per obres de gran proporcions (Chillida, per ex.). Escaiola, vidres, plàstics,
ivori, or, plata, són altres materials utilitzats amb menys freqüència.

1.2. TIPUS D'ESCULTURA
Un material es pot treballar com un conjunt independent - un bloc de marbre o de fusta, un motlle
amb bronze o ferro - o bé formant part d'un conjunt arquitectònic. En el primer cas tenim unaescultura en VOLUM RODÓ. En el segon cas, tenim una escultura en RELLEU.
En el BAIX RELLEU les figures sobresurten poc del bloc - menys de la meitat del seu volum - i en I'ALT
RELLEU sobresurten molt - més de la meitat del seu volum -.
Exemples de baix relleu serien: La porta del Paradís, de Ghiberti, o la Cantoria de la catedral de
Florència, de Donatello.
1.3. VOLUM I ESPAI
UBICACIÓ: L'esculturaés un volum que esta situat en un context. L'obra serà diferent segons estigui
ubicada en un espai llunyà o proper a l'espectador, en un espai públic o a l'interior d'un edifici privat,
de forma exempta - independent - o adossada a un mur. (El fris de les Panatenees de Fídies al
Partenó, El David de Miguel Àngel, a la plaça de la Senyoria a Florència).
TIPUS DE VOLUM: Les formes exteriors delvolum d'una escultura transmetran missatges ben
diferents si són fonamentalment rígides i geomètriques o si són sinuoses, corbes i irregulars. (Kurós,
grec arcaic; Discòbol, de Miró).
L'ESPAI INTERIOR: No sempre l'escultura és un volum massís. La combinació d'espais i volums,
sobretot a l'escultura contemporània, dóna noves possibilitats expressives (El Profeta, de Gargallo).
1.4. LA...