kafka

Hi ha un guardià davant la llei, al qual s'arriba a ell un camperol, qui volia entrar a llei, per la qual cosa el guardià li va dir que no podia deixar-ho passaraquest dia potser un altre dia però no aquest. El pagès mirava a través de la porta que estava oberta quan el guardià es movía. Le diu al pagès que es fixés en ell queera molt fort i que a dins habián més com ell, que en passar les sales cada un era més fort que el un altre.
El pagès no s'havia adonat d'aquests obstacles però elpensava que la llei hauria d'estar a l'abast de tots, però observat bé el guàrdia i al veure-ho tan imponent decidir esperar.El guardià li dóna un seient perquè es posial costat de l'i esperi. Així el pagès pas anys esperant i suplicant el guàrdia el pas, aquest parlava amb el pagès temes no molt formals sempre sent impersonal irecordant-que no pot passar fins i tot.
El pagès ja a través dels seus intents, el ple de coses valuoses tractant de subornar al guàrdia perquè aquest el deixi passar,les accepta, però alhora li diu al pagès que les accepta perquè no senti que ha fet les coses en va . El pagès ho observo durant tots els anys i s'oblida dels altresguardians existents i pensa que aquest és l'únic que el separa de la llei.
Maleeix el seu destí, i ja vellesa amb poca vista i una mica sord, va començar a pensarque durant tots aquests anys només hi havia una pregunta que no havia fet el guàrdia, li va demanar que s'acostés i li pregunto "Perquè si tots volen a llei ningú mésque jo hagi volgut entrar "al que el guardià li respon:" ningú no ha volgut entrar per aqui, perquè aquesta entrada era només destinat per a tu, ara la tancaré ".