Kakatutua

Principio del formulario
 
1. Tirant en la batalla. p. 151 i 152
El fragment que comentarem pertany a Tirant lo Blanc, obra escrita per Joanot Martorell i publicada el 1490.
Diversos autors actuals l'han considerada una novel·la total per la varietat de temes que tracta i pel procediments i mètodes. El text justifica el tractament que ha rebut de cavalleresca i d'històrica perquè narra labiografia d'un cavaller imaginari, Tirant, però ni fantàstic ni idealitzat com ocorria en les novel·les de cavalleria i, com podem comprovar en la lectura, els esdeveniments s'expliquen a través de la lògica i de la raó dins els límits de la versemblança i no de la fe ni dels misteris.
D'altra banda es pot fer una lectura des d'una perspectiva històrica perquè podem identificar la geografia onesdevenen els fets. De fet, la novel·la es divideix en cinc parts que coincideixen en els territoris per on viatja el protagonista.
El text pertany al tercer llibre de la novel·la: “Tirant a l'imperi grec” i, en concret a la batalla central que mantenen els grecs, representants de la cristiandat, contra els turcs, els infidels. Aquest argument novel·lesc que enfronta els dos dirigents dels exèrcits-Tirant i el rei d'Egipte- s'adequa a les aspiracions reals del món cristià des que els turcs s'apoderaren de l'Imperi Bizantí. L'interès de Martorell, representant de l'antiga cavalleria, és el de materialitzar imaginàriament aquesta ambició comuna i ho fa amb un heroi que representa tots els ideals d'una cavalleria nostàlgica. El fet que no aparegui cap tret irònic al llarg de l'escena és unindici de la seriositat amb què Martorell es prenia la cavalleria.
En aquest moment de la història, Tirant ja és considerat un dels millors cavallers del món. Per això, amenaçat pels turcs, l'emperador de Constantinoble, que ha sentit parlar tan bé d'ell per les seves batalles a Sicília i a Rodes (llibre segon), l'insta a ajudar-lo i li atorga el comandament dels seus exèrcits. Tirant es converteixen el general dels exèrcits grecs i en cap de la cristiandat.
Martorell ens ofereix l'enfrontament directe dels dos caps enemics amb els seus col·laboradors més íntims. Per part turca,el rei de Capadòcia i el rei d'Àfrica; per part Grega, Hipòlit (futur emperador a la mort de Tirant), Pírimus i el senyor d'Agramunt. El primer que es destaca és la cavallerositat en la lluita. El duc de Macedònia,que era sospitós de traïció, manifesta aquesta condició en atacar Tirant pel darrere en contra de les normes bèl·liques de l'època. Martorell no fa esperar el seu càstig; és el primer personatge que mor en mans del rei d'Àfrica. En canvi, la fidelitat i l'ajuda mútua en el combat és una constant en la resta. Així, el senyor d'Agramunt fereix el rei d'Egipte quan Tirant jau a terra i Hipòlit,company i amic, li cedix el seu cavall, tot i que això podia comportar-li la mort. La cavallerositat també és un valor entre els enemics com l'exemple del rei d'Egipte, que per establir un combat d'igual a igual amb Tirant, baixa del cavall. A diferència dels llibres de cavalleria, aquí tots els personatges són versemblants i creïbles. El seu valor no els fa ni invulnerables ni invencibles, si cauen aterra necessiten ajuda per incorporar-se, si els fereixen han d'abandonar momentàniament la lluita.
L'escena, naturalment, se centra en Tirant. La descripció és detallada: les ferides i els cops, la sang i la crueltat hi destaquen en un primer pla. Tirant és ferit, cau a terra i està a punt de morir. Després d'un primer encontre amb el rei d'Egipte que el fereix greument en la cara (li saltenquatre queixals), reacciona i continua lluitant. Després Tirant mata el rei de Capadòcia i finalment s'enfronta i mata el rei d'Egipte.
Aquest realisme amb què es descriu l'episodi dota la novel·la d'un caràcter versemblant i és que Martorell coneixia molt bé l'ambient de la batalla. D'aquesta manera, Tirant esdevé una obra de ficció plena de matisos i de trets reals i històrics amb to de...