Kant y el mal radical (en catalan)

Estudi de kant i del tractament que fa del mal radical

Introducció

Kant va néixer el 22 d'abril del 1724 a Könisberg (actual Kalingrado, Russia, en aquella època de domini Alemany). Des del 1732 fins el 1740, va estudiar en el Collegium Fredericianum. En 1940 va ingressar a la universitat de la seva ciutat natal. Els seus estudis primaris es van basar en l'estudi dels clàssics, mentre queels seus estudis superiors van anar encaminats cap a la física i les matemàtiques. Després de rebre el doctorat, va començar a donar classes a la universitat de Könisberg, essent les primeres matèries impartides la ciència i les matemàtiques. Posteriorment les matèries van anar ampliant-se fins estendre's a totes les branques de la filosofia.

En el seu inici va estar influït per la filosofiadogmàtica de Wolff, filosofia tramesa per Martin Knutzer, discípul de Wolff i professor de Kant. El sistema filosòfic que crea kant i el seu trencament amb la filosofia dogmàtica, venen donats per una influència notable dels avanços de la ciència de Newton i per l'empirisme de Hume. Els experts i estudiosos de Kant estan d'acord que la ruptura amb el dogmatisme es produeix en 1770, època que exerceixde catedràtic impartint classes de Lògica i Metafísica. Aquest és l'inici de la creació del seu sistema, inici de l'anomenat període crític, període que s'anomena d'aquesta manera per la publicació de les tres crítiques: “Crítica de la raó pura” escrit en 1781 (i reescrit en 1787), “Crítica de la raó pràctica” publicada en 1788, i “Crítica a la facultat de jutjar” del 1790.

La filosofia deKant intenta crear un sistema que doni raó a una sèrie de preguntes que, segons ell, delimiten el camp de la filosofia. Aquestes preguntes són: Què puc saber? Què he de fer? Què és l'home? I què m'està permès esperar? Per a respondre a la primera pregunta, Kant escriu “Crítica a la raó pura”. En aquest llibre intenta descriure què és el que podem conèixer com a éssers humans i quins són els nostreslímits. Kant intenta trobar una sortida a la metafísica i donar resposta a la segona pregunta amb el llibre “Crítica a la raó pràctica”, llibre que també intenta marcar els principis i condicions que determinen les accions de l'home com a ésser racional. La tercera pregunta és bàsicament de caire antropològic, no desenvolupat especialment en cap llibre, però inherent a tota la seva obra. La quartapregunta s'intenta respondre amb el llibre “fonamentació de la metafísica”, “Crítica del judíci” i el llibre “La religió dins dels límits de la mera raó”, aquest últim, llibre bàsic per a l'estudi del tractament que fa Kant al “mal radical”. Estudi que s'intentarà desenvolupar en aquest treball.

Filosofia bàsica de kant

Tal i com hem dit, Kant intenta respondre a quatre preguntes bàsiques pera delimitar el camp de la filosofia. Dues d'elles marquen els usos de la raó, teòric i pràctic, l'altre pregunta fa un tractament de la religió i de l'estètica. Sobre la religió i l'enfoc que fa kant del mal radical en parlarem en el següent punt, per als usos de la raó el tractarem tot seguit. No farem esment en aquest treball de la seva filosofia de la història, exposada essencialment en elsllibres “La pau perpètua”, “Idea d'una història universal en sentit cosmopòlita” i “Resposta a la pregunta, què és il·lustració”.

Què podem conèixer? “Crítica de la raó pura”. Teoria del coneixement

Abans d'exposar la filosofia bàsica de Kant, hem de saber que la paraula crítica, i per tant el seu criticisme, és utilitzat de forma positiva per a crear un sistema, en contra dels usos que es potfer per a ensorrar una idea. Podríem dir que equival a “posar a prova” la idea analitzada per a què en surti contrastada i potser reforçada. En “la crítica de la raó pura”, doncs, Kant intenta crear la seva teoria del coneixement i “posar a prova” a la raó pura (lliure d'experiència).

La intuïció Kantiana per a posar a prova la raó li ve donada per l'època en què es desenvolupa la seva...