Kant

I. KANT:

CRITICA DE LA RAÓ PURA
Intenta respondre a la pregunta. Què puc conèixer?
Kant la formula així: Com són possibles els objectes en el pensament.
Dues possibilitats:

1a) Subjecte Objecte (racionalisme)

2a) Objecte Subjecte (empirisme)

En el primer cas, el subjecte produeix el seu objecte de coneixement . Es el cas delracionalisme, en el que el subjecte dedueix a partir de les idees innates de la ment conclusions sobre la realitat.
En el segon cas, és l’objecte el que es fa present en el subjecte que el rep passivament (empirisme)
Kant afirma que els coneixements a- priori (abans o al marge de l’experiència) són universals i necessaris, però no són objectius (No podem garantir que el que és pensat al marge del’experiència es compleixi a la realitat); per un altre banda, els coneixements a- posteriori (obtinguts a partir de l’experiència) si bé són objectius, no són universals ni necessaris. Sempre és possible que una nova experiència desmenteixi el que fins aquest moment sabem.
Kant cerca un tipus de solució que ens proporcioni coneixements objectius, universals i necessaris. Per ell, cap de les solucionsaportades fins al moment són satisfactòries.
Està convençut de que la ciència física.-matemàtica de Newton és universal (vàlida en qualsevol lloc del Univers), és necessària (no hi pot haver cap cas en la que no es compleixin) i és objectiva (és compleix en el món que coneixem: el dels fenòmens). A partir d’aquí reflexionarà sobre com ha de funcionar la nostra raó per aconseguir tal classe de judicis(sintètics a- priori).
La Crítica de la Raó Pura, és un anàlisis crític de la nostra raó. Una explicació del seu funcionament des de el nivell empíric (sensibilitat) al dialèctic (raonament lògic) passant pel nivell del intel·lecte (Facultat de jutjar o fer judicis sobre els fenòmens).
Per analitzar la raó, fa una anàlisis transcendental, en el sentit d’analitzar què fa possible l’experiència ino va més enllà de l’experiència (Transcendental ho oposa a transcendent)
Kant usa la paraula transcendental en varis sentits: 1) Per a designar cert tipus de coneixement (oposat a coneixement transcendent = metafísic). 2) Per a designar els factors a- priori del coneixement (les condicions transcendentals de l’experiència, espai i temps i les 12 categories transcendentals que són necessàriesper entendre els fenòmens) 3) altres més complexes que ara no estudiarem.
Kant va començar sent un racionalista, però després de llegir Hume se’n va adonar de la insuficiència d’aquesta postura. “La lectura de Hume em va fer despertar del somni dogmàtic de la raó”, escriu. A la vegada, pensà que tampoc l’empirisme era la solució definitiva. De fet, diu que la raó sense l’experiència, es buida i,l’experiència sense la raó, és cega. També afirma, que si bé tot coneixement comença amb l’experiència, no tot coneixement procedeix de l’experiència. El vertader coneixement, serà una síntesis (suma) de raó i experiència.
Kant mateix va qualificar de “revolució copernicana” la seva teoria del coneixement, per defensar que la nostra ment no s’ha de adequar als objectes per tal de conèixer-los(postura del realisme), sinó tot el contrari: són els objectes els que s’han d’adequar a la nostra ment (postura idealista).
Es demana en el pròleg de la Critica de la Raó Pura, si no serem més afortunats en els problemes de la metafísica (en aquest cas empra el terme metafísica per referir-se a la teoria del coneixement) suposant que els objectes s’han de regir pel nostre coneixement, la qualcosa s’acomoda millor a la possibilitat desitjada d’un coneixement a priori d’aquest objectes, que ens digui qualque cosa d’ells abans de que aquest ens siguin donats.
Aqueta postura suposarà que no podrem conèixer els objectes en sí, sinó tal com som per nosaltres, ja que la nostra ment és activa en el procés de coneixement (aporta elements a-priori, tan en el nivell sensorial com en el...