kant

NOVA PERSPECTIVA
IMMANUEL KANT (1724-1804)

Kant és un professor de filosofia que es guanya la vida donant classes, primer a fills de famílies nobles, després com a professor pel seu compte i, finalment, com a professor ordinari de la universitat de Königsberg. La seva obra filosòfica, representada sobretot per “Crítica de la raó pura” (1781, 1787), “Prolegòmens a tota metafísica futura quevulgui presentar-se com a ciència” (1783), “Fonaments de la metafísica dels costums” (1785), “Crítica de la raó pràctica” (1790) i “Crítica del judici” (1793), significa la gran aportació de Kant a una reorientació de la Il•lustració europea, que ell abreuja amb la consigna: “Pensa pel teu compte!”.
En realitat li devem l’haver repensat tota la filosofia anterior i el conjunt de la seva obra és unexemple extens de la seva norma de pensar amb llibertat: com diu ell mateix, no hi ha una filosofia que cal aprendre i mantenir; “només podem aprendre a filosofar, és a dir, a exercir la capacitat de la pròpia raó” i prendre els sistemes de filosofia com una “història de l’ús de la raó”. A l’obra de Kant hem d’atribuir, com en principi ho fa ell mateix i la tradició ho confirma, un canvi deperspectiva en filosofia, que rep el nom de “revolució copernicana del pensament”.

Canvi de perspectiva.

En línies generals, el canvi de perspectiva que introdueix Kant consisteix a iniciar, entre el racionalisme continental i l’empirisme britànic, una tercera via filosòfica anomenada apriorisme, síntesi i superació de les altres dues, però que Kant anomena “filosofia transcendental”, i que és,en l’àmbit del pensament, una vertadera “revolució copernicana”, que fa girar l’objecte conegut entorn del subjecte que coneix, i no a la inversa, com feia la tradició. Conèixer no és sotmetre’s simplement a les impressions que un objecte exerceix sobre un subjecte humà; és més aviat sotmetre les coses a les condicions que imposa la ment humana. Per saber si coneixem coses, primer hem de saber comles hem de conèixer.
De Descartes hem après que la millor manera de conèixer una cosa és comprendre-la amb conceptes; ni que sigui aquell tros de cera que als nostres ulls canvia tant d’aspecte mentre es fon, sempre és l’enteniment qui entén què és i què li passa a la cera o a la candela. Hume fa adonar-nos que una percepció de la ment és sempre una impressió dels sentits abans de ser una idea.Dues exigències polars i antitètiques del coneixement humà: la raó i les coses, en Descartes i en Hume inicialment contraposades; les idees són necessàries per entendre les coses (per tant, hi ha idees innates) i les coses són necessàries per a tenir idees (per tant, només hi ha idees si hi ha impressions).
Kant argumenta contra Descartes que el coneixement comença per l’experiència, d’on rep lamatèria inicial, però contra Hume sosté, com a característica essencial del seu sistema, que no tot el coneixement prové de l’experiència. Si tot el coneixement hagués de procedir de les impressions sensibles, aleshores ni tan sols el coneixement sensible podria ser un vertader coneixement. Per conèixer, a més de les condicions materials que ho fan possible –que existeixin coses, que posseïmsentits, etc.-, són necessàries altres condicions no materials, sense les quals les impressions serien confuses i imprecises: no podem adonar-nos de res a no ser que esdevingui en un espai i en un temps determinats, en un “aquí” i “ara” concrets, com a eixos fonamentals de la consciència humana. L’organisme humà requereix percebre en l’espai i en el temps; o, dient-ho a la manera de Kant, per a sersensibles a les coses cal que la nostra sensació sigui espacial i temporal. Espai i temps són condicions a priori que fan possible el coneixement sensible; condicions transcendentals, per tant, pròpies de la sensibilitat humana, no condicions de les coses. El coneixement sensible, en l’ésser humà, continua fins al coneixement intel•lectual: “pensaments sense intuïcions són buits, intuïcions sense...