kant

DESCARTES REDACCIONES


Concepte de substància en Descartes i els seus tipus.
Descartes per a alçar tota la Filosofia i que serà també el punt de partida de la filosofia moderna, és el cogito.Després d’utilitzar el dubte metòdic arriba a la conclusió que el dubte porta a la consciència de pensar, pel que afirma: “penso, per tant existeixo”. Descartes diferencia : la substància pensant (rescogitans), la substància extensa (res extensa) i la substància infinita (res infinita). En termes més generals, poden distingir entre res infinita, que segons l’autor és l’única a la qual se li potdir substància, però també inclou la res finita. . Déu és una substància eterna, immutable, independent, omniscient i la garantía de veritat, l’existència del qual tractarà de demostrar l’autor.D’altra banda inclou la substància pensant i la substància extensa són a causa de l’acció divina. La substància pensant és el subjecte. És el dubte metòdic de Descartes el que porta a la existència d’aquestarealitat i el seu atribut fonamental és l’enteniment o consciència de pensar. Dins de la res finita també trobem la substància extensa, referida a tot allò material i canviant. Com a substànciaextensa destaquem els cossos . Aquest considerava que la substància no correspon a cap tipus de impressió, sinó que eren meres imaginacions nostres per explicar la presència i permanència de les coses. Peròmés tard, Kant relacionarà aquestes dues tendències, empirisme de Hume i racionalisme de Descartes, per explicar l’origen i el fonament del coneixement, el qual uneix l’experiència i la raó per donarlloc als judicis sintètics a priori.


MORAL PROVISIONAL

Des del punt de vista epistemològic Descartes recolzava plenament la raó com a únic mètode per arribar al coneixement; va ser una deles principals figures del Racionalisme. El corrent racionalista va dominar la filosofia dels segles XII i XIII en el continent, enfront de l'Empirisme, basat en l’experiència, assentat a les Illes...