KANT
Páginas: 2 (291 palabras)
Publicado: 16 de diciembre de 2014
L'àtica formal de I. Kant
La Crítica de la raó pràctica constitueix la resposta de Kant a la pregunta "què ha de fer?" i tracta els temes relacionats amb l'ètica.Distingeix dos tipus d'imperatius morals (normes que orienten l'ésser humà en l'elecció dels seus actes dins l'exercici de la seva llibertat): els hipotètics i els categòrics.Els primers són els habituals de la majoria de propostes ètiques, són normes concretes que s'han de seguir si es vol aconseguir l'objectiu últim, com per exemple els manamentsjudeocristians, base de la conducta per assolir la salvació de l'ànima.
Kant proposa un imperatiu categòric, que no depén de cap postulat i que fa referència al deure. Ésuna norma general aplicable a qualsevol situació i que es basa en la següent premissa: fes allò que voldries que esdevingués una llei universal d'actuació. Seguint aquestimperatiu l'home esdevé autònom, ja que no depèn de voler aconseguir uns determinats fins o bé de normes dictades per institucions externes, sinó únicament de la seva raó queanalitza cada cas per veure si cal fer una cosa o una altra.
Redaccions de l'imperatiu categòric:
1. Actua segons una màxima tal que puguis voler alhora que esconverteixi en llei universal.
2. Actua com si la màxima de la teva acció s'hagués de convertir, per la teva voluntat, en llei universal de la natura.
3. Actua de tal manera queutilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com un fi alhora i mai tan sols com un mitjà.
4. Actua segons màximes quepuguin alhora tenir-se per objectes a si mateixes, com a lleis naturals universals.
5. Actua per màximes d'un membre legisladoruniversal en un possible regne dels fins.
L'àtica formal de I. Kant
La Crítica de la raó pràctica constitueix la resposta de Kant a la pregunta "què ha de fer?" i tracta els temes relacionats amb l'ètica.Distingeix dos tipus d'imperatius morals (normes que orienten l'ésser humà en l'elecció dels seus actes dins l'exercici de la seva llibertat): els hipotètics i els categòrics.Els primers són els habituals de la majoria de propostes ètiques, són normes concretes que s'han de seguir si es vol aconseguir l'objectiu últim, com per exemple els manamentsjudeocristians, base de la conducta per assolir la salvació de l'ànima.
Kant proposa un imperatiu categòric, que no depén de cap postulat i que fa referència al deure. Ésuna norma general aplicable a qualsevol situació i que es basa en la següent premissa: fes allò que voldries que esdevingués una llei universal d'actuació. Seguint aquestimperatiu l'home esdevé autònom, ja que no depèn de voler aconseguir uns determinats fins o bé de normes dictades per institucions externes, sinó únicament de la seva raó queanalitza cada cas per veure si cal fer una cosa o una altra.
Redaccions de l'imperatiu categòric:
1. Actua segons una màxima tal que puguis voler alhora que esconverteixi en llei universal.
2. Actua com si la màxima de la teva acció s'hagués de convertir, per la teva voluntat, en llei universal de la natura.
3. Actua de tal manera queutilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com un fi alhora i mai tan sols com un mitjà.
4. Actua segons màximes quepuguin alhora tenir-se per objectes a si mateixes, com a lleis naturals universals.
5. Actua per màximes d'un membre legisladoruniversal en un possible regne dels fins.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.