Kant

La Il·lustració serà per a l'Home la seva sortida de la ''minoria d'edat'', terme que utilitzarà Kant per definir aquesta incapacitat del subjecte per guiar-se per ell mateix, de necessitar uns preceptes morals i unes màximes clares i definitòries d'un cert comportament. L'Home serà culpable d'aquesta indecisió i manca de valor per tant serà la seva responsabilitat sortir d'aquesta minoria d'edatimposada per la classe, o en aquell moment estament, dominant.
La filosofía de Kant, per tant, dirigida a l'ètica serà formal, serà l'inauguració d'una nova concepció filosòficomoral ja que fins al moment les ètiques eren materials, es regien per màximes i imperatius hipotètics que afirmaven una acció concreta per a una hipotética situació, tot això determinat a assolir un fi concret, com seriala virtut en el cas d'Aristòtil o el món de les idees en el cas de Plató, la idea del Bé. L'ètica formal de Kant es regirà pels imperatius categòrics que no imposaran màximes sino lleis, establiran el ''com'' s'han de fer les coses i no el ''què'' com fan les ètiques materials, els imperatius categòrics deixaran de banda els fins i obeiran a un deure moral i pretendran a partir de la sevauniversalitat, a partir de ser possible aplicar-la a la moral de tot el món aconseguir l'autonomia de l'Home i que sigui Home com a ésser racional que és. Aconseguir que la Humanitat pugui ser Humanitat, en tant i quan cada ciutadà d'aquesta s'aplica els imperatius categòrics. Per tant la gran sentència de Kant serà ''Sapere aude!'' és a dir ''Atreveix-te a pensar per tu mateix.'' El nou cógito de lahumanitat serà: ''Penso, per tant sóc humà'', per tant contriubuiré al concepte racional de la Humanitat. Com a ens pensant la persona ha de ser capaç de fer ús de la raó, per ell mateix.
Kant veurà el problema en la mandra d'un poble que es troba molt còmode en la seva posició, amb aquesta manca de llibertat confiats que els estaments més alts pretenen el seu bé i que tot allò que els hi manen hofan pel seu bé, confiant- se del seu saber i basant-se en la seva ignorància per negar-se a replantejarl aquells camins que els eren manats, creient en la perillositat de pretendre agafar altres camins, temerosos de fallar en el seu intent però a la vegada temerosos de la posible represió. Reflex aquest d'una societat ignorant, còmode en el seu estat però a la vegada atemorida. Kant per tantreivindicarà la figura de l'intrèpid, del lliurepensador que elegirà una altre camí de l'establert, aquell qui assumeix la perillositat de fallar en l'intent però que sap que a força de fallar n'ha d'aprendre a gaudir d'aquesta llibertat. Aquells que a imitació de la figura de Sòcrates trencaran amb l'Estat, el desfaran no pas per ensorrar-lo i arribar a una anarquia sino per reconstruir-lo de cap apeus per assolir l'Estat racional, aquell que com a fi tindrà el benestar del seu poble i prentendrà la ciutadania universal per l'acció de la rao, per l'acció de la llibertat en el pensament.
Difícil serà aquesta empresa ja que es trobarà amb una cultura tancada encara en aquesta minoria d'edat que trobarà l'ordre establert com quelcom natural i que s'ha de perpetuar. Kant, però, creurà en larevolta del poble contra els prejudicis establerts però no per establir-ne uns de nous, sinó per establir la Il·lustració, la manca de prejudicis i reivindicar la llibertat i l'ús públic de la raó.
La llibertat però serà compresa en dos vies per part de Kant, per una banda l'anomendada d' ''ús públic'' dedicada a l'àmbit personal, aquella dirigida a un públic, a les persones, on la llibertat seràplena enmarcada sempre en uns preceptes morals ja que la soceitat és el medi on conviuen les persones. Preceptes que es veuran regits per un deute moral, per aquestes pautes que establiran les ètiques formals, és a dir del ''ser'' (persona) se n'ha de derivar un ''haver de ser'' (bona persona, comportament moral, major d'edat) que pugui utilitzar amb seny de la seva llibertat. Això és el que més...