Karl Marx

Va néixer a Trèveris (Renània-Palatinat) en una família jueva acomodada. Va abandonar els estudis de dret, que havia començat a Bonn, i va cursar estudis de filosofia, especialment la del món clàssic, a Berlín. El 1841 es va doctorar a la universitat de Jena amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare va morir el 1838. Va començar la seva activitat filosòfica amb unacrítica a les tesis sobre l’alienació religiosa de Feuerbach. El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys.
El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, va passar a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta coŀlaboració inteŀlectual i política. L'any 1845 ésexpulsat de París i se’n va a viure a Bèlgica.
L'any 1848 va publicar el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedrich Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums, on analitza el capitalisme iles seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres l’ AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsor.
Fins al final de la seva vida va seguir amb la tasca inteŀlectual i la seva activitat política i organitzativa del moviment obrer.
La filosofia marxiana depèn en gran part de la seva visió sobre la naturalesa del’ésser humà. De la dialèctica Hegeliana, Marx va heretar un desdeny per la idea d’una variant de la naturalesa humana subjacent. Per a Marx no existeix una essència humana en general: l’home es fa a si mateix, a través de la història, en la societat i transformant la Naturalesa: «l’home produeix l’home, a si mateix i l’altre home (...). Igual com és la societat mateixa la que produeix l’home en tantque home, així també és produïda per ell (...) Tota l’anomenada Història universal no és una altra cosa que la producció de l’home pel treball humà...».[1]
Així doncs, l’home és, en primer lloc, un ésser actiu, pràctic, i és en el treball la seva activitat principal. Marx entén que cal superar la concepció de l’home com a ésser teòric, concepció que procedeix de la societat esclavista grega (onel treball de transformació de la Naturalesa estava reservat als esclaus). L’home està per transformar la naturalesa, i anomena a aquest procés de transformació "treball" i la capacitat per transformar la natura força de treball. Per a Marx, aquesta és una capacitat natural per a l'activitat física va íntimament lligada al rol actiu de la consciència humana: «una aranya dirigeix operacionssemblants a les d'un teixidor, i una abella pot avergonyir un arquitecte en la construcció de les seves cel·les. Però el que fa diferent el pitjor arquitecte de la millor de les abelles és que l'arquitecte construeix la seva estructura en la imaginació abans de fer-ho en la realitat» [2]
El treball posa l’home en relació amb la Naturalesa i amb els altres homes: «la Naturalesa apareix com la seva obra ila seva realitat. Igualment, pel treball l’home construeix la societat i entra en relació amb els altres, de tal forma que l’essència humana no és alguna cosa abstracta inherent a cada individu, és, en la seva realitat, el conjunt de relacions socials»

Lògicament si el concepte d’home ha canviat, també canviarà el concepte d’alienació. Segons Marx, Feuerbach no es va adonar que no n’hi haviaprou a voler «dissoldre el món religiós reduint-lo a la seva base terrenal; en efecte, el fet que la base terrenal se separi de si mateixa i es plasmi en els núvols com a regne independent, només pot explicar-se pel propi esquinçament i la contradicció d’aquesta base terrenal amb si mateixa».[4] Per tant, es tracta d’eliminar els esquinçaments que condueixen l’home a alienar-se religiosament....