Karl Marx


Què en sabeu del marxisme?
La ideologia en què va pensar-se la lluita de classe entre obrers i burgesos.
Ideologia inspiradora dels socialistes del XIX.
Ideologia inspiradora del pensament oficial del comunisme soviètic del XX.
Apunts biogràfics

Fill d’un advocat jueu acomodat, als 25 anys marxarà exiliat a França després d’escriure uns articles contra la monarquia prussiana. Des dellavors viurà sempre exiliat, fonamentalment a Londres, i més o menys pobre o amb dificultats.
Serà un pensador profund i rigorós i, alhora, un incansable líder del moviment obrer (agitador en la premsa, conferenciant, organitzador de la Internacional el 1864...).

Apunts biogràfics
1845, La Sagrada família
1846, La ideologia alemanya
1848, Manifest del Partit Comunista
1867, El Capital,volum I (els llibres II i III van aparèixer pòstumament)
Introducció
Marx sent vent aviat que la filosofia ha de deixar de ser contemplativa i, pel contrari, ha d’inserir-se en el món, traduir-se en formes de praxis emancipadores. Doncs en la filosofia, en la raó, s’hi contenen les idees modernes de llibertat, igualtat i justícia (l’aspiració a una existència digna i, fins i tot, feliç).La manera de pensar sempre ha acompanyat la manera de viure, per tant la filosofia ha de servir per a la lluita transformadora en la història i no malinterpretar-se, com fins ara, com a mera “teoria”, un mer “mirall” que reflexa el món, atemporal, asèptic i imparcial.
Aquest és el sentit de la famosa tesis de Marx, segons la qual, fins ell, la filosofia s’havia limitat a interpretar el món (aconèixer-lo), però que el que calia ara era transformar-lo.
La filosofia, per tant, no havia d’entendre’s com una disciplina teòrica, sinó teorico-crítica.
Què entenem per “pensament crític”?
És aquell pensament del qual es segueix, a partir de la comprensió teòrica de la societat, la seva crítica i transformació.
Això vol dir que, atès que la modernitat és pot teoritzar com un procés deracionalització social, tota realitat que no quedi justificada davant de la raó ha de ser transformada amb vistes a una realització més racional.
Què entenem per “pensament crític”?
La societat moderna ha pretès construir-se sobre una base racional (≠tradició, religió...), de forma que és aquesta raó la que ens hauria de permetre
- tant conèixer el món (interpretar la modernització de lessocietats)
- com criticar-lo (confrontar “el que és” amb “el que hauria de ser”, en funció de la pròpia idea de raó)
Què entenem per “pensament crític”?
Per la teoria crítica, així doncs, la veritat no “està allà”, esperant a ser descoberta, sinó que un pensament és verdader quan, en funció del seu anàlisi, determina quines són les contradiccions d’una realitat i per tant què és allò que ha de fer-seper superar-les...
En un mot, la teoria ha de realitzar-se, verificar-se en la pràctica...
Què entenem per “pensament crític”?

La veritat d’un pensament s’ha de demostrar en la pràctica. Un pensament impotent, del que no se segueixen canvis socials, és doncs un pensament fals...
L’èxit de la revolució era doncs, creia Marx, l’índex de la veritat de la seva teoria...
Introducció
Marxconstatà el fracàs dels ideals de la R.F. La Il·lustració, l’idealisme alemany... havien formulat correctament els ideals alliberadors de la raó (igualtat, llibertat...), però aquests ideals encara havien de realitzar-se en el món.
L’estudi de la R.F. va oferir a Marx algunes claus teòriques per pensar com havia de ser l’acció política...
La R.F. va ser una revolució burgesa per enderrocar l’AnticRègim. En nom de la “nació”, va voler abolir les diferències de naixement i de privilegis, i va establir
- un estat de dret (igualtat davant la llei, esfera privada de drets i llibertats...)
- i un estat representatiu (la nació representada en l’assemblea legislativa)
Ara bé, la R.F. ben aviat es deixà arrossegar per una espiral de progressiva radicalització. Simplement, la rev. es veia...