Karl Popper

INS Canigó
Karl Popper
Personatge important de l’història de la ciencia

Alba Bernal Serra
















VIDA DE KARL POPPER

Va nàixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en una família jueva que més tard es va convertir al protestantisme.
 Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual esva doctorar l'any 1928. L'any 1929inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.
El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, desprésd'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels nazis.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercirde professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science(LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort,el  17 de setembre de 1994, a Londres.







IDEOLOGIA DE KARL POPPER


Pensaments filosòfics

Falsacionalisme:
És una teoria dissenyada per refusar la possibilitat de no explicar que és una teoria defectuosa.
Per exemple, en la següent afirmació s'inclou el tipus de tara assenyalada per Popper: "És segur que avui plou o no plou". Hi ha algun esdeveniment (relacionat amb la pluja)que aquesta afirmació no contempli? Si plou, l'afirmació és certa; si no plou, també ho és. Per Popper, però, aquesta classe de certesa val molt poc ja que no afronta reptes. Tant és que fora caigui o no caigui aigua; l'afirmació seguirà en peu, però només com un munt de paraules que no afinarà el meu coneixement del món.

Popper va resumir la seva manera de pensar en el concepte falsacionisme.La idea és així: “Una afirmació és falsable si és que és possible (encara que sigui només en teoria) dissenyar un experiment tal que un dels potencials resultats d'aquest experiment és que l'afirmació sigui falsa.”
Una idea falseable és falsa? No necessariament, una idea no falsable mai és falsa, però tampoc ens diu res respecte el món.



Criteri de Demacració
La ciència es construeix abase d’afirmacions falsables. Les afirmacions no-falsables donen origen a pseudociències i no permeteixen aprendre res sobre el món. Les pràctiques que avui coneixem com l’astrologia, la radiestria...són suportades per afirmacions no-falsables i sovint son sostingudes per eprsones que prefereixen mantenir una visió alterada del món per diverses raons. Encara que això no té per què ésser així,l’astrologia i la política no han de ser necessariament pseudociències, el caràcter de pseudociència no ve donat pel tema, sino per les afirmacions en base a les quals es construiex el seu estudi.
D’acord amb Popper, què podem dir que sabem sobre aquest món?
A diferència del verificacionisme, que plantejava la ciència com una acumulació de veritats, el falsacionisme planteja que la ciència és unaacumulació de veritats, el falsacionisme planteja que la ciència és una acumulació d’afirmacions falsables que, fins ara, no han sigut provades falses.
El falsacionisme adverteix que una teoria tan bona com la Teoria de la Relativitat, que és falsable, pot ésser demolguda en qualsevol moment si fem un experiment que la provi falsa. Les millors teories científiques són les que han aguantat més...