Kdksdkssd

* DAVID HUME (1711-1776):
Il·lustració.
- OBJECTIUS DE LA FILOSOFIA DE HUME:
Hume fou contemporani al període de la il·lustració on es començaren a deixar de banda els prejudicis i les idees sense fonament provinents de la ignorància i apostaren per la raó i les capacitats humanes per trobar vertader coneixement. de Com bé feien els científics del moment amb les seves ciències, Hume voliaconvertir la filosofia amb una ciència segura, amb mètode rigorós i científic i una bases definitives.
Seguint aquest camí, Hume analitzà profundament la raó, la ment humana, la nostra manera de conèixer les coses per trobar-ne els límits, és a dir, per esbrinar fins a quin punt el nostre intel·lecte, seguint un discurs científic i filosòfic, pot caminar amb seguretat sense equívocs causats per laincapacitat mental. Així mateix, per exemple, Hume trobà com a límit del nostre coneixement el fet que no podem afirmar que hi ha causes fora la nostra ment, doncs les causes són construccions de relacions de fets que es disposen dins la nostra ment. Per tant, parlar de causes no és quelcom rigorós, és un límit del nostre intel·lecte.
L’empirisme:
- Empirisme: és un corrent filosòfic quepropugna que el coneixement no pot venir d’enlloc més que l’experiència i l’evidència de dades sensorials, és a dir, l’origen i la validesa del coneixement és l’experiència.
1. La negació de qualsevol mena d'idees innates:
No hi ha cap coneixement que pugui ser independent de l'experiència, no hi ha cap coneixement que pugui ser independent de les dades sensibles.
Cada idea que tenim per abstractaque pugui semblar ha de posseir un fonament en el coneixement aportat pels sentits.
Els empiristes defensen, tots, la teoria de la Tabula Rasa: el llenç en blanc. Quan naixem som com un llenç en blanc o com una capsa buida i és la diferent experiència de cadascú que va pintant el quadre o que va omplint la capsa. Quan naixem "estem en blanc", l'experiència ens permet posteriorment elaborar ideescaptades o construïdes a partir de les impressions. Sense dades sensibles l'enteniment no disposaria de cap mena de coneixement. L'enteniment no pot espontàniament aportar cap idea. No posseïm idees innates.
2. L'establiment de l'evidència sensible com a únic criteri de coneixement de veritat:
Per als cartesians (racionalistes) una idea era veritat quan la ment la considerava clara i distinta;en canvi els empiristes afirmaran que l'únic criteri que ens permet distingir el veritable del fals és l'evidència de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dir de quina impressió prové [principi de la còpia].
3. Cal rebutjar com a il·legítim qualsevol contingut de consciència que no tingui un correlat (implicació) en l'experiència:
Per tant la Metafísica és un coneixementil·legítim: Ex: La idea de "blau" és certa perquè jo puc assenyalar coses que són blaves. En canvi la idea de "substància" és falsa perquè no prové de cap experiència sensible.
Hume afirmarà que la Metafísica és falsa perquè no trobem enlloc els orígens (fonaments) sensibles de conceptes com "substància", "causa", "jo", .etc.
Tanmateix, hem de tenir clar que en l’empirisme tampoc coneixem “coses” sinóidees.
4. Negació de la possibilitat d'un coneixement universal i necessari:
A través del coneixement sensible només copsem éssers mutables i canviants, no podem afirmar res com a absolutament cert perquè no podem preveure el futur ni saber el passat.
1. INSTRUMENTS FILOSÒFICS:
1.1. Anàlisi de la percepció (contingut mental):
- IMPRESSIONS: percepcions, és a dir, continguts mentals adquiritsa traves dels sentits interns o externs de forma immediata; de tal manera que són percepcions vives i fores, podríem dir que són "vivències e directe".
- Simples (color, olor, forma, etc.): dades simples, indivisibles, que rep l’esperit de forma immediata a través dels sentits.
- Complexes: conjunció de dades simples, impressions simples, que conformen una unitat dins l’esperit.
- IDEES:...