Kekambas

El Català Ignasi Bosch

Vivim en un món d’incultura i gregarisme. A causa d’això, la gentinculta però popular fa que les coses bones i tradicionals s’acabin perdent.
El llenguatge és sempre un dels símbols més importants de cada cultura, i si els anglicismes del món modern es barregenamb els castellanismes típics de la família i la televisió, del nostre estimat català no en quedarà res. Des de dalt ens diuen que hem de popularitzar el català però, mentrestant, l’alcalde de Barcelonacontinua dient “donem-lis* la benvinguda als Reis Mags” i no la forma correcta. Per tant, no ens queda més remei que aprendre el català a l’escola.
Mentre que els professors de català solen estimarla llengua i parlar-la correctament, no podem dir el mateix dels alumnes. Aquests últims no s’expressen adequadament perquè no posen prou interès a classe, ja que troben avorrida la forma amb quese’ls explica el català. Però el problema arriba quan ni tan sols els professors s’expressen com cal. Mentre alguns educadors intenten treure vicis de llengües estrangeres als alumnes, ells mateixos usenparaules com Alemania*, xixanta* o egercici* i, per tant, els mestres no mereixen ser qui no deixin dir bueno* o tenir que* als estudiants. Si no diu bé una cosa el professor, l’alumne tampoc no la diràbé.
Quant als anglicismes, dubto que puguem lluitar contra ells de moment, però per alguna cosa es comença. Per a deixar de dir aixís* i ingleses* necessitem esforçar-nos. Hem de tenir prespectiva*sobre la llengua i no fer errors; ni tan sols d’en tant en tant*, ja que si els fem, ens convertirem tots en uns “tximples”. Hem d’esmenar els nostres propis errors a mesura que corregim els delsaltres. Sinó, la nostra llengua serà una més entre els molts idiomes desaparescuts*. Ens hem de dicidir* ja a parlar bé el català o morirà abans que nosaltres.
* Totes les paraules en cursiva amb un...