Kiijk, Mmki

Nosaltres analitzem el capítol de “En Met de les Conques”.
Aquest petit relat que forma part del llibre Drames rurals de Victor Català ens narra la història d’en Met de les Conques, un noi quecresqué marginat per la gent del poble que l’excloïa a ell i a sa família, ja que àvia i mare eren considerades dones de mala fama, bruixes.
Des que era petit, el poble el rebutjava, les mares advertienals seus fills que no s’hi apropessin. El noi finalment s’acostumà a que li tiressin pedres i el rebutgessin, i es tornà antisocial, sempre d’aquí cap allà endinsat en el seu món.
Més endavant elxiquet descobrí que on millor es sentia, l’únic lloc on podia sentir serenitat, era a l’església.
L’àvia havia mort quan ell només tenia 14 anys, i ara li tocà perdre també a sa mare.
Ja sol, en Met nocuinava, menjava de les sobres que sa mare havia anat arreplegant. De mica en mica la seva salut s’anà ressentint i la malaltia, silenciosa, anà deixant petjada en ell.
Un dia, es quedà adormit sotala copa d’un arbre i al despertar-se per la pluja es trobà a Jesús, que l’observava curiosament, i aquest li digué que peregrinés a la muntanya. En Met, que tan sols confiava en la seva fe en Jesús,li feu cas i després d’eixugar la roba xopa per la pluja agafà el sarró i se n’anà a peregrinar a la muntanya.
En Met, deshidratat, amb l’estómac buit i la malaltia roent-lo per dins, defallí abansd’arribar al cim de la muntanya i quan despertà, veié que on havia tossit hi havia unes enormes taques de sang. Li restà importància i seguí amb les seves escasses forces fins als final de saperegrinació, però, un cop allà, les forces l’abandonaren i mentre feia el descens de la muntanya caigué a l’entrada d’una cova de tan mala manera que es trencà l’esquena, la tíbia i el peroné. Allà, estiratdeixanegat al terra de la freda cova estigué el seu cos immòbil però conscient fins que veié a Jesús que el venia a recollir, a rescatar-lo de tant agut dolor que sentia sense respir, però no fou...