kioto i durban
Aquest tractat tambéestableix que els països més desenvolupats redueixin al 2008-2012 les seves emissions de CO2.
Una vegada feta la cimera de Kioto, a l’any 2011 es fa una altre cimera sobre el canvi climàtic a laciutat de Durban a Sud-àfrica. On va quedar demostrat que els diferents països del món no aconsegueixen posar-se d’acord a l’hora de tractar una solució sobre aquest problema que afecta al medi ambient ial planeta. Els punts que es van tractar a Durban, a part de reduir les emissions de CO2 també van ser de l’escalfament global, com ara disminuir el consum dels nostres recursos naturals. Tot hi aixòno es va arribar a un acord i es va acordar que es seguirà negociant a l’any 2015 un instrument legal que així pugui limitar les emissions de tots els països a partir de l’any 2020.
Després d’això vahaver-hi diferents opinions envers la cimera, ja que la secretaria de l’ONU va qualificar el pacte com a extraordinari però en canvi Greenpeace va dir que havien guanyat els grans contaminadors i elsperdedors d’aquest pacte havien sigut els propis ciutadans del planeta.
La Unió Europea volia aconseguir a Durban un calendari per tenir un nou tractat que estiguessin els Estats Units, la Xina il’Índia. Però la India es va negar ja que creia que no podia negociar un tractat legal que li imposes obligacions. L’Índia volia que fos un acord legal i no pas un tractat.
En una cimera d’aquestescaracterístiques es difícil arribar a un acord perquè qualsevol país pot posar contres al text i pot evitar qualsevol pacte, perquè les coses s’aproven per aclamació.
La Unió Europea va ser qui va...
Regístrate para leer el documento completo.