kjcslkc

Éssers vius: nodrir-se, reproduir-se, créixer i relacionar-se.

De què està feta la matèria viva? Dels 90 elements químics, només 20 formen éssers vius. La matèria viva no està formada pels elements més abundants de l’escorça terrestre (si, al), sinó H, O i C. L’H i O es troben com H2O. L’aigua i el carboni constitueixen el 98% organisme.

Aigua (un bon dissolvent): En els éssers vius esprodueixen reaccions químiques contínuament. A fi que aquestes reaccions es duguin a terme cal un dissolvent: l’aigua. Per això és fonamental per a la vida i una gran part dels éssers vius és aigua.

Estructura del C: l’avantatge és que aquest àtom pot formar 4 enllaços i donar lloc a moltes i molt diferents molècules de cadena molt llarga que formaran milions de compostos. Entre ells, totes lesmolècules essencials per a la vida: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. El N constitueix les proteïnes.

La resta d’elements del nostre cos, tot i la petita proporció són imprescindibles.
-sense ferro no podem fabricar hemoglobina (sang).
-sense seleni el fetge deixaria de funcionar.
-el sofre component principal del cabell i les ungles.
-sense potassi els impulsos nerviososs’interromprien.

Energia per la vida: la vida necessita energia i s’obté a partir de reaccions químiques en les quals intervé matèria orgànica, la qual s’ha fabricat en la fotosíntesi (vegetals, algues i alguns bacteris). A fi que aquesta matèria orgànica sintetitzada en la fotosíntesi (glúcids) produeixi l’energia necessària per la vida, es realitza la respiració cel·lular.

Autòtrof fotosintètic: sónels organismes que fabriques matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (sals minerals, aigua i altres substàncies) i energia solar.
Heteròtrof: són els organismes que es nodreixen de matèria orgànica prèviament elaborada pels organismes autòtrofs.

Els éssers vius utilitzen l’O per obtenir energia. Algun tipus de bacteris la poden obtenir a partir de reaccions amb altres elements icompostos (H o sulfurs que emeten els volcans), són organismes quimiosintètics.

Definició de vida: la vida necessita fer servir diversos mecanismes per adaptar-se a les variacions de les condicions ambientals i per canviar: evolució.

D’on prové el C? La nebulosa a partir de la qual es va formar la Terra i els astres del sistema solar no tenia molt C. El Sol conté 30 vegades menys C que labiosfera (zona superficial del nostre planeta on es concentra la matèria viva). El C ha sortir de l’interior de la Terra, on es va acumular quan es va formar el nostre planeta.

D’on prové l’H2O: durant l’origen del sistema solar, l’aigua no es va poder condensar en òrbites properes al Sol per les elevades temperatures i la hipòtesi més acceptada és la que afirma que la van dur asteroides procedentsd’una òrbita més extensa.

Un escenari per la vida
-Un interior molt calent (vulcanisme intens): la majoria dels continents no s’havien format i gairebé tot el vulcanisme era submarí. Molts organismes primitius (bacteris) viuen en aigües molt càlides riques en minerals dissolts, sense necessitat d’energia solar.
-Una atmosfera densa sense O en un planeta oceànic: en la protoatmosfera no hihavia O, tampoc ozó que protegís la superfície del planeta dels mortífers raigs ultraviolats, per la qual cosa la vida no hauria tingut molt difícil per prosperar si no hagués estat protegida sota un gran gruix d’aigua.
L’escenari seria un planeta oceànic amb volcans submarins.

De l’interior de l’escorça està brotant fum negre, es formen en una reacció química en la qual intervenen els bacterisdesprenent energia que és aprofitada pels mateixos bacteris per viure (quimiosíntesi).

Com sabem que no hi havia O?
En els dos estrats de roca sedimentària no són iguals, a la capa inferior és brillant (antiga) i a la superior està oxidat (moderna). Com sabem datar les roques, es pot saber el moment que va aparèixer oxigen dissolt en aigua, l’oxigen que va passar a l’atmosfera.

Com es...