Kjjhjkj

PAU: FILOSOFIA



1. ESTRUCTURA DE L’EXAMEN

L’examen consta de dos textos alternatius –d’autors diferents, tot i que poden ser de la mateixa època[1]- amb una sèrie de cinc preguntes per a cada text. Cal escollir un d’aquests dos textos i respondre totes les qüestions que l’acompanyen. Més o menys, la formulació d’aquestes preguntes –amb variants lleus- va en la línia següent:

I.Explicar breument la idea principal del text i les idees que li donen suport (2 punts)

II. Explicar breument el significat d’algunes paraules o expressions del text –normalment, dues- (1 punt)

III. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguinexplícitament expressats en el text (3 punts)

IV. Comparar un concepte o una tesi important en el pensament de l’autor (en relació amb les idees del text) amb un/a altre/a, que ha de ser d’un autor o corrent diferent (2 punts)

V. Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text (2 punts)



2. INDICACIONS GENERALS----------------------------------

• El primer que cal dir és que el que es demana és un comentari guiat d’un text. Les preguntes són pautes que l’alumne/a ha de seguir per demostrar que, no només ha entès el text, sinó que també és capaç de treure’n un rendiment discursiu/argumentatiu. Dit d’una altra manera: el coneixement –general i en aspectes concrets- que es té de l’autor del text només s’ha de treure a cap amb lafinalitat esmentada, com a complement culte del comentari del text mateix. La qual cosa, òbviament, no significa que hom pugui prescindir d’estudiar els autors: és força dubtós que, en enfrontar-se a un text d’un autor que no s’ha estudiat suficientment (a fons i sense llacunes), es pugui entendre el text mateix; més que dubtosa, l’actitud d’anar a l’examen mancat/da del coneixement dels autors –idels corrents en què s’enquadren- és suïcida.

-----------------------------------
a) Lectura ràpida dels dos exàmens (opcions) i elecció també ràpida d’un d’ells (amb el consegüent oblit de l’altre[2]):
o l’elecció s’hauria de fer tenint en compte (per ordre) els següents aspectes:
a) la comprensibilitat del text (( el text s’ha d’entendre completament i se n’ha de veurel’aprofitabilitat per a cadascuna de les preguntes),
b) la factibilitat de les respostes (( valorar si s’està en condicions de respondre-les totes amb solvència),
c) el coneixement que es tingui de l’autor;
o per les experiències d’altres anys, és útil –fins i tot pot arribar a ser vital- fer cas de la indicació segons la qual no hi ha autors més fàcils que d’altres, sinó textos mésassequibles (per a cadascú) que d’altres, i és en funció d’aquesta assequibilitat que cal fer la tria; llençar-se de cap a un text d’un autor que es considera a priori més fàcil (habitualment, Plató i Descartes), sense tenir en compte, per ordre, els tres aspectes indicats amunt, pot ser també suïcida (de fet, ho ha estat en el passat).

b) Lectura detinguda de l’examen escollit (text i preguntes)[ (a) + (b) : no més enllà dels 5/7 minuts inicials ]

c) Planificació de l’examen:
1) ordenar les preguntes (de menor a major dificultat –per a cadascú-: aquest hauria de ser l’ordre de les respostes),
2) determinar el temps que es destinarà a respondre cada pregunta (tenint ben present que la puntuació de cadascuna d’elles és el valor màxim que pot obtenir-se de laresposta que se’n doni)
[ (c) : no més enllà de 5/7 minuts ]
[ (a) + (b) + (c) : no més enllà de 12/15 minuts ]


d) Redacció de les respostes –segons l’ordre establert al pas (c) - (1) i dins dels límits temporals autoimposats a (c) – (2)-:
o No es dóna a l’examen –ni és previsible que es doni en la propera convocatòria de les PAU- cap...