klsfjldks

I A VEGADES, VAL LA PENA ESPERAR...
El 18 de Novembre del 1998 va ser el meu naixement, vaig néixer a Ucraïna, Donetsk. Tenia una mesura bastant més gran del que hauria de ser un nadó, però ma mareno va tenir cap problema amb allò, encara que suposo que va fer mal.
A la meva infància no hi vaig tenir al meu pare gaire temps al meu costat, ja que aquest se n’anava a diferent llocs pel seutreball, i la que s’encarregava de cuidar-me a la meva germana i a mi era ma mare. Als quatre anys, vaig patir un trauma, encara que no se li pot dir patir, perquè va ser una mort, però que em va deixarfora de sí mateixa, la meva besàvia va morir, va ser una persona molt sabia, a la qual s’havia de tenir molt de respecte, perquè no només va cuidar de la meva àvia, sinó de ma mare també, a més,aquella dona era un àngel en persona.
Als sis anys vaig haver de deixar Ucraïna i no crec que mai me’n penedeixi de la decisió que havia fet ma mare, perquè la vida que havíem viscut allà no va ser tanpobre però que no sempre un es podia permetre comprar un aliment de més o anar a qualsevol extraescolar.
Quan vaig arribar a Catalunya, a Lloret de Mar exactament, tot em va semblar molt diferent,perquè no coneixia res, ni l’idioma ni el lloc, res. Quan m’hi vaig apuntar a l’escola, vaig començar amb segon de primària, però en aquell moment no hi va passar gaire cosa interesant, excepte que lameva curiositat li resultava interesant als meus pares, perquè a vegades m’escapava de casa només per conèixer aquell lloc al que hi vaig arribar.
Quan anava a quart de primària, va començar el mésinteresant que em va perseguir fins la ESO, van arribar dues companyes, una d’Ucraïna i l’altre de Catalunya mateix. Durant tres anys havia patit bullyng, cada setmana, cap de les dues, sigui al pati,fora l’institut, sigui on sigui, em feien el que volien, em picaven, em tiraven... inclòs em deien paraules que a algú sensible no li agradaria, a més com era una ploma no em podia defensar. I em...