Kofoeds School


RELAT 4: De les presons i allò que regula unes polítiques de reinserció i rehabilitació. De la utopia que això genera.
“Sin embargo, el no pensar, que parece un estado tan recomendable para los asuntos políticos y morales, tiene tambien sus peligros. Al sustraer a la gente de los peligros del examen critico, se les enseña a adherir-se inmediatamente a cualquiera de las reglas de conductavigentes en una sociedad dada y en un momento dado. Se habituan entonces al contenido de las reglas (...). En otras palabras, se acostumbran a no tomar nunca decisiones.”
El nostre sistema democràtic porta sota el seu eslògan la reinserció i la rehabilitació de les persones en privacitat de llibertat; entenem per eslògan, un tipus de frase que resumeix en poques paraules la legislació de lacomunitat catalana i les seves perspectives d’actuació. Si recuperem certs orígens, veiem que la dreta política ha basat sempre els seus recursos en l’enfortiment de les mesures i l’autoritat tot deixant a una banda la reinserció. Si centrem la mirada en l’esquerra política, veiem que sempre s’ha defensat aquesta vessant més social i reinsertora dins de les institucions penitenciaries però, darrerament,també han sucumbit pel que fa a les condemnes i han acceptat que, el càstig, és una eina necessària dins de les presons, ja no és només tasca de la dreta. Sembla doncs, malgrat les polítiques establertes, que un centre penitenciari acaba essent un indret on es restringeix la vida de les persones per tal de reformar als individus i adaptar-los a la societat. Fer-los essers no pensants. Persones queja no tindran a dir.
Cert que s’ha pecat d’ingenuïtat amb el tema de la reinserció i caldria que les presons, com a institució que es dedica a la tasca de retenció de persones en un espai, desaparegués. Des de el meu parer, la presó és lamentable. Com es vol reinserir a un individu el qual se’l ha extret de la vida social per posar-lo dins d’una institució de regim tancat per tal de,posteriorment, promoure la seva futura reinserció dins d’una societat? Lluny dels agents que interactuen dins d’una societat i de les rutines que s’estableixen com a esser social. Volem dir que estem plantejant d’una manera correcta la rehabilitació o la inserció?
Des de el punt de vista polític s’aposta per una reinserció que es dugi a terme a través del treball productiu ja que és un element fonamentalperò, tal i com s’explica en el documental Llums i Ombres (TV3 a la carta) , es reinserta qui vol i pot ja que, per exemple, les condemnes d’entre 8 i 10 anys deixen una marca conseqüent i sempre hi ha un grau mes elevat de reincidència. Cal afegir que el sistema penitenciari s’hauria de centrar o en una política penal o en una de social; llastimosament, la social està sent substituïda per lapenal. Això em trasllada a pensar sobre els valors reals que se li atribueixen a l’individu i a la seva vida. Realment hem evolucionat tant pel que fa a pensament? Seguim instaurats dins d’una dinàmica de control i on el càstig sembla l’objectiu principal a promoure per les institucions de privacitat de la llibertat. Relacions de poder, al cap i a la fi.
Així doncs, estem d’acord que, en el temps dela reinsersió , s’està batent el record de la superpoblació penitenciaria; això es pot atribuir a que hi ha més presons per tot tipus de delictes o les poques mesures alternatives que hi ha. També, i no podem oblidar aquest factor, ho atribuïm al fenomen de la immigració. En els darrers anys, els immigrants representen el 40% de la població penitenciaria i, des de el punt de vista polític, no ésrentable invertir en la reinserció dels qui mai podran obtenir papers. Es reconeix que no hi ha polítiques penitenciaries per immigrants i que és gairebé impossible reinserir als immigrants. Altres fonts, afirmen que seria necessari revisar la llei d’estrangeria per a les persones en situació de privacitat de la llibertat. D’altra banda, es contempla també l’estratègia d’incentivar la Formació...