kokl

Hänsel i Gretel són dos germans d'una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d'abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ellspoden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l'operació i aquest cop el rastre està fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant elsnens es perden.
Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i xocolata. Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella que tanca en Hänsel a una gàbia i fa de laGretel la seva minyona. Amenaça amb menjar-se el nen quan estigui gras, per això cada dia l'alimenta amb les llaminadures. El Hänsel, però, aprofita que la bruixa no veu bé i mostra un osset depollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gàbia per veure si s'ha engreixat.
Un dia, farta d'esperar, mana la Gretel que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si estàprou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Hänsel i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses persempre.

Anàlisi[modifica el codi]

L'inici de la història, amb el rastre per tornar a casa, és molt similar al del Polzet, fet que suggereix una font oral comuna. El bosc com a indret per perdre'si la madrastra dolenta són temes comuns en els contes de fades. Alguns estudiosos [1] suggereixen que la bruixa és un alter-ego de la madrastra, ja que quan l'han fet bullir, tornen a casa seva i estroben que només hi ha el pare, és a dir, han matat l'impediment per tornar, en un altre motiu clàssic dels contes.
Els noms dels dos germans van ser afegits pels germans Grimm, com a noms típics decontes, anònims, ja que en les primeres versions els protagonistes no tenien nom propi.
L'intent d'infanticidi o abandonar els nens per no compartir el menjar és un tema que apareix a diverses...