kugy

F itxa 2. Consonantisme

C ONSONANTISME
Els sons consonàntics, a diferència dels vocàlics, es caracteritzen pel simple fet que
l’aire no ix lliurement pel tracte vocal ja que hi troba algun obstacle. De fet, les
consonants poden classificar-se segons el mode d’articulació (1), el punt d’articulació
(2) i per la vibració o no de les cordes vocals (3).
1. Mode d’articulació
Segons la maneracom té lloc la interrupció de l’eixida de l’aire, els sons consonàntics
poden ser:
∎ O clusius : hi ha una obstrucció i una eixida sobtada de l’aire.
∎ F ricatius : el canal d’eixida de l’aire s’estreteix i això provoca una certa turbulència.
∎ A fricats : hi ha un primer moment d’oclusió, seguit d’una eixida de l’aire amb
fricció.
∎ L aterals : l’aire surt pels costats de la llengua, laqual recolza sobre els alvèols.
∎ B ategants : hi ha un breu contacte de la llengua amb els alvèols.
∎ N asals : l’aire surt per la cavital nasal.
2. Punt d’articulació
D’acord amb el lloc on s’obstaculitza o entrebanca l’eixida de l’aire per la intervenció
dels òrgans que intervenen en l’articulació, els sons consonàntics poden ser:
∎ B ilabials : hi participen els dos llavis.
∎ Labiodentals : hi participa el llavi inferior i les dents incisives superiors.
∎ D entals : la llengua recolza sobre la cara interior de les dents.
∎ A lveolars : la llengua recolza sobre els alvèols o base interior de les dents.
∎ P alatals : hi participen la llengua i el paladar.
∎ V elars : hi participa el vel del paladar.
3. Vibració o no de les cordes vocals
Finalment, si hi ha vibració les cordes vocals en la producció d’un so aquest serà
s onor ; si aquestes no vibren, el so serà s ord .

B ilabials
P unt

L abiodental

D entals

A lveolars

P alatals

V elars

s

M ode
O clusive

s orda

p are

c astell

c uina

s

s onor

c obrar

f ada

g anes

a
F ricative

s orda

c onfiar

s ant

X àtiva

s

s onor

v eure

z ebra

J aumea

1

F itxa 2. Consonantisme

A fricade

s orda

p otser

C onxa

s

s onor

s etze

m etge

a

A . LES CONSONANTS
1 . L es oclusives p /b, t/d, c/g
B ILABIALS

V ELARS

S ORDES

P

T

K

S ONORES

O CLUSIVES

L ABIODENTAL S

B

D

G

A fi de mot es neutralitza l’oposició entre oclusives sonores i sordes, de manera
que la b sona exactamentigual que la p, la d que la t, i la g, que la c: talp /tálp/ i

calb /kálp/, ert /èrt/ i verd /vèrt/, rec /rék/ i reg /rék/.

2 . L es fricatives a lveolars s i z
∎ S’ha de pronunciar /s/ (sorda) en els casos següents:

a) La grafia s en qualsevol posició que no siga intervocàlica: sal, sol, festa, cos,
pes.
b) Excepcionalment, la s en posició intervocàlica quan segueix determinatsprefixos: asimetria, antesignatura, antisemita, bisexual, contrasenya, entresol,

homosexualitat, tetrasíl·lab.
c) El grup ss: passeig, tossir...
d) La c davant de les vocals e i i: cel, cendra; cinc, cirera.
e) La ç en qualsevol posició: força, Açores, cançó, Veneçuela, capaç, dolç.
f)

El grup sc: piscina, consciència, ascens...

∎ S’ha de pronunciar /z/ (sonora) en els casos següents:

a)La grafia z, en qualsevol posició: zona, zero, bronze, esmorzar, amazona, ozó.
b) La grafia s quan va entre dues vocals: casa, desembre.

2

F itxa 2. Consonantisme

c) La s es manté sonora quan forma part del mateix prefix: desacostumar,
desequilibri.
d) Com a excepció la s en mots formats amb els grups fons, dins i trans, seguits
de vocal o de consonant sonora: enfonsar, endinsar,transatlàntic, trànsit,

transbord.
e) Quan precedeix una consonant sonora: esbirro, esdevenir, esgotar, esclau.

B . ELS E NLLAÇOS FÒNICS
1.

La consonant s, en posició final de mot, si va seguida d’un altre mot que
comença amb vocal o amb consonant sonora, se sonoritza i esdevé /z/:

els altres

/elzáltres/

fins després
2.

→
→

/finzdesprés/

El so / ʧ/, en posició de fi...