Làmina D'Or

L’EXPERIMENT DE LA LÀMINA D’OR, DE RUTHERFORD

L’experiment de la làmina d’or, consisteix en bombardejar amb partícules alfa (nuclis d’heli) una làmina fina de metall i veure com el recorregutd’aquests raigs estan afectades per les làmines de diferents metalls.
Les partícules alfa, s’obtenien a partir de la desintegració d’una substancia radioactiva anomenada poloni.
Per aconseguir una raigfi, Rutherford va posar el poloni en una caixa de plom que absorbia totes les partícules excepte el raig que sortia per el petit forat de la caixa. Perpendicular al recorregut del raig, hi havia unalàmina de metall i per detectar la trajectòria de les partícules s’utilitza una pantalla amb sulfur de zinc, que produeix unes petites espurnes cada vegada que el una partícula alfa xoca contra ell.Segons el model de Thomson, les partícules alfa travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire de la seva trajectòria:
* La càrrega positiva i els electrons de l'àtom es trobaven escampatsde forma homogènia en tot el volum de l'àtom. Com que les partícules alfa tenen una gran massa (8 000 vegades més gran que la de l'electró) i una gran velocitat (uns 20 000 km/s), les forceselèctriques serien molt dèbils i insuficients per desviar les partícules alfa.
* A més, per travessar la làmina de metall, aquestes partícules es trobarien amb molts àtoms, que anirien compensant lesdesviacions cap a diferents direccions. Per tant, segons el model de Thomson no calia esperar massa dispersió.

Ens fixem que la majoria de les partícules alfa travessaven la làmina de metall senseexperimentar quasi cap desviació de la trajectòria. Però una certa part era desviada molt considerable (els angles de dispersió eren grans) i algunes fins i tot rebotaven i tornaven cap a la font. Elresultat era sorprenent i Rutherford va destacar que el que succeïa era el més increïble.

Conclusions de l’experiment
* La matèria (els àtoms) contenen molt espai buit (la major part de les...