lírica XIV XV

1. Característiques de la poesia trobadoresca.
2. Procés de desoccitanització.
3. Les corts esdevenen centres culturals.
4. Biografia de Pere March.
5. Característiques de l’obra de Pere March.
6. Estrofa catalana clàssica.
7. Tema del text.
8. Estructura.
9. Cerca occitanismes al poema. Quina és la causa de la seua aparició.
10. Trobes cap quiasme al text? Alguna contraposició? Iparadoxa?
11. Quins nexes oracionals apareixen al text? Es podrien agrupar en condicionals, causals i adversatius?
12. A quina tipologia textual adscriuries el text? Trobes cap altra tipologia tot i que siga mínima?
13. Apareix l’exemplum al text?
14. Trobes paral·lelismes.
15. Ironia
16. A quin tipus de composició poètica adscriuries el poema?
17. Trobes cap gradació lèxica al text.
18. Altext apareix algun tòpic de la literatura universal, digues quin és. A més cerca alguna petjada de literatura popular que també hi apareix.

LA POESIA TROBADORESCA EN LA NOSTRA LITERATURA.

Com hem dit adés molts autors d'altres zones lingüístiques van escriure poesia trobadoresca però de fet molts dels nostres primers poetes es van integrar plenament en aquesta preceptiva i els incloem enaquesta història de la literatura per entendre millor tota la poesia anterior al segle XV. A més es donen una sèrie de causes que van facilitar el conreu d'aquesta lírica:

-el prestigi de la lírica trobadoresca.
-la semblança entre les dues llengües.
-les relacions econòmiques i polítiques.

Entre els nostres trobadors cal destacar a Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí deGirona.

EL TROBADOR I EL JOGLAR.

Hom dóna el nom de trobador a aquell que composa una poesia destinada a ser cantada. La confecció dels poemes era un treball difícil amb una tècnica sofisticada, per això el trobador era considerat una persona de prestigi. Quan el trobador no cantava personalment les seues composicions, la persona destinada a trobar-les era el joglar, mena d'actor.

L'ESTIL ILA FORMA.

Hom ha discutit molt sobre els orígens d'aquesta poesia que apareix en un estat de perfecció total. Deixant a part el fet que hagen pogut existir trobadors anteriors, l'obra dels quals s'hauria perdut, el fenomen sembla explicar-se per l'íntima vinculació d'aquesta poesia amb els cants litúrgics llatins, especialment amb el tropus (versificacions litúrgiques llatines amb melodia, quees van cultivar amb intensitat durant el segle XI precisament a l'abadia de Sant Marçal de Llemotges, és a dir, al bressol de la poesia trobadoresca).

És una poesia d'una rígida estructura, la qual cosa obliga a dominar perfectament les lleis mètriques, rítmiques, retòriques. El vers no admet llibertats de cap mena. El llenguatge utilitzat no és representatiu de cap varietat del provençal parlatsinó que és el resultat de diverses parles occitanes.

La poesia trobadoresca és una poesia formal. Els tractats de poètica sorgits de i per la lírica trobadoresca segueixen l'esquema dels llatins, l'estudi dels quals fou una constant al llarg de l'Edat Mitjana. Entre els que circularen pel nostre territori cal ressaltar: Les razós de trobar de Ramon Vidal de Besalú (1200), Regles de trobarJofré de Foixà (1290), Leys d'amors del tolosà Guilhem Moliner, El llibre de concordances o diccionari de rimes de Jaume March (finals del segle XIV), El torcimany Lluís d'Averçó a finals del segle XIV, El arte de trovar d'Enrique de Villena.

D'altra banda, es poden distingir clarament dos estils dins la lírica trobadoresca:

a) El trobar clus, que segueix postures més preciosistes, així comtendeix a fer ús de conceptes obscurs i difícils, i a la utilització d'una rima complicada.
b) El trobar lleu, era el d'expressió senzilla i llenguatge planer, directe i emotiu.

ELS GÈNERES.

Ja hem dit que la lírica trobadoresca se cenyia a unes normes molt estrictes, el compliment o no de les quals va originar la divisió d'estils. Les preceptives no admetien altra rima que l'assonància i...