LA 2a REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA

TEMA 11- LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA
AUTÒNOMA (1931-1936)
Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 van donar la victòria a les forces
republicanes i aquest triomf va adquirir un caràcter de plebiscit contra la monarquia.
Davant aquesta situació, el rei Alfons XIII va renunciar la corona, va abandonar
Espanya i el 14 d’Abril es va proclamar la república. Malgrat que el nou règim eravist
amb recança per les elits socials i econòmiques, a Catalunya i en el conjunt
d’Espanya va ser rebut amb entusiasme per les classes mitjanes i populars. Per a una
gran part de la població la República apareixia com una oportunitat per impulsar la
modernització i democratització de l’Estat.
La república, però, va néixer en circumstàncies difícils. En l’àmbit internacional, el món
havia deplantar cara a la greu crisi econòmica que va desencadenar el crac borsari
del 1929. A més, el feixisme havia començat a implantar-se a Europa i posava en
perill els sistemes democràtics.
La manca de tradició veritablement democràtica, la conflictivitat social, la lentitud de
les reformes i l’oposició dels grups conservadors van comportar una certa inestabilitat
durant tot el període.
La primera etapade govern (1931-1933), integrada per una coalició de forces
progressistes, va anar seguida d’un bienni de caire conservador (1933-1935). El triomf
del Front Popular d’Esquerres el Febrer del 1936 va ser el pretext perquè els enemics
de la República decidissin agafar les armes contra la legalitat constitucional.

1. PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA I
EL PERÍODE CONSTITUENT
L'abril de 1931 lesforces polítiques i l'opinió pública era conscient que les eleccions
municipals esdevindrien plebiscit sobre la continuitat de la monarquia. El triomf de
republicans i d'esquerres podria comportar un tomb contundent en la situació política,
fins al punt de donar pas a la PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.
1.1. Eleccions d'abril i govern provisional

-12 D'ABRIL de 1931 es van celebrar eleccionsmunicipals que van tenir una elevada
participació. A les grans ciutats i nuclis industrials   es van imposar els partits que s'havien
coalitzat en el PACTE DE SANT SEBASTIÀ ( republicans, nacionalistes i socialistes).
Malgrat que el nombre de regidors monàrquics era superior es va evidenciar el fet que la
immensa majoria apostava per un canvi de règim.
-14 D'ABRIL els regidors electes d'Eibar vanser els primers en proclamar la Segona
República i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de diferents ciutats mentre que la
població sortia el carrer per celebrar-ho de manera espontània i pacífica.
Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va marxar a l'exili. A Madrid els representats del
Pacte de Sant Sebastià van formar un govern provisional que va fer-se càrrec del poder i es
vaproclamar la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA OFICIALMENT.
El govern provisional va convocar eleccions a les corts constituents, i va fer disposicions
d’urgència (amnistia política, llibertat política i sindical i defensa dels pagesos expulsat per no
pagar rendes)
A CATALUNYA 
El triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres havia estat aclaparador.
La Lliga perd la supremàcia i el gran vencedorés ESQUERRA REPUBLICANA DE
CATALUNYA. Conscients d'aquest suport, el mateix 14 d'abril Lluís Companys proclama la
República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona.
Poques hores més tard Macià proclama la República Catalana integrada en una
Federació de Repúbliques Ibèriques.  
Aquesta iniciativa provoca un conflicte amb el govern provisional de la República,  perquè els
acords de Sant Sebastiàfixaven que la descentralització de l'estat i la manera com
s'articularien les diferents nacionalitats serien establerts per la Constitució.
Una comissió del govern provisional viatja a Barcelona per demanar a Macià que sotmeti la
seva decisió sobre l'estructura de l'estat a la futura decisió de les Corts constituents, a canvi
de la concessió immediata d'un règim d'autonomia. Signen l'acord el...