La adolescencia y la escuela son compatibles

 
INDEX
1. Introducció 1
2. Reflexió sobre la “idea clave 5” 2
3. Aportacions a la temàtica amb altres escriptors 3
a. Miras, M y onrubia, J 3
b. Montes iturrizaga, 5
c. César coll 6
d. Walter dresel 7
e. Osho 8
4. Conclusió 9
5. Bibliografia 10


1. INTRODUCCIÓ
Hi ha un error al que la ment ens sol dirigir, caiem sovint en la vulgar afirmació de que a l’escola es va a estudiar, ino a aprendre, no ens adonem, en la major part de les ocasions, del pes que té viure en una heretada societat patriarcal i el que influeix aquesta en la programació de la nostra ment. Ens ha agradat molt l’article que va escriure l’autor de la lectura “Aún es posible disfrutar aprendiendo”, si volem fer escola, bona escola, hem de plantejar-nos dubtes sobre la metodologia que ens va ensenyar anosaltres i mirar als nostres alumnes com a persones que desitgen aprendre, aprendre a viure i a ser feliços, la naturalesa humana no és autodestructiva per naturalesa. Canviar els nostres objectius en quant a la importància que li donem al “saber” de les matèries, acompanyar als nostres observadors en el procés de transformació al que s’enfronten, ajuda’ls a dirigir-se i a especialitzar-se enallò que els fa somriure i sobretot, ensenya’ls a ser competents, a ajudar-se del coneixement per superar amb mèrits les dificultats que els hi puguin sorgir a la vida.
Fa uns dies van emetre per la 2 de Televisión Española el programa de REDES: La ciència de la compassió. El biòleg i monjo budista Matthieu Ricard, comentava; -la felicitat no és una successió interminable de plaers que finalitzenper esgotament, sinó una forma de ser. I si és així, no haurien els nostres fills d’aprendre al col•legi a ser feliços? No és doncs, el que desitja qualsevol mare o pare d’avui dia?-
Creiem que és molt important que els adolescents als que impartirem classe, aprenguin sobretot a observar-se correctament per comprendre, en que difereixen les funcions que el constitueixen, que significa activitatintel•lectual, que significa activitat emocional, activitat motriu o activitat instintiva i com es relacionen entre elles.
De què serveixen les bones notes, els alumnes “exemplars? ¿Aconsegueixen doncs, bones feines o felicitat? Per contra, les

persones felices no són més competents i treballadores? No es troben més habilitades i preparades per aprendre?
2. REFLEXIÓ SOBRE LA “IDEA CLAVE 5”Jaume Funes Artiaga, ens parla en la seva obra, de l “Idea Clave 5” sobre 3 tipus d’alumnes principalment; l’estudiant estudiós, el resignat i el que es troba en total desmotivació. Com arribar a tots ells en una mateixa aula? Està clar que fer classes homogènies no és la forma, i fer-les heterogènies és una feina difícil i probablement desbordi a qualsevol professor entusiasta, però ho seria,si poguéssim aplicar tècniques innovadores i atractives pels nostres protagonistes? Segons l’autor, -una escola adolescent no pot ser la prolongació del control familiar, ni la delegació educativa per tal que ens ocupem de tota la seva adolescència-, llavors, per què seguim ancorats en donar una educació basada en respostes adultes y antigues?.
L’escola, no és formar soldadets doctorats quesàpiguen donar discursos en convencions i no es plantegin errors en la seva forma de viure, l’escola és atendre a la diversitat, sense menysprear, sense etiquetar, sense clausurar, donant fortalesa a l’esperit crític e innovador, conscienciant als alumnes del món canviant intern i extern, ensenyant als professors didàctiques i metodologies que els ajudin a adonar-se dels alumnes als que tracten i decom arribar a ells d’una forma positiva i educativa.
Tanmateix, hem de tindre present que donen més bona nota els alumnes a l’escola, que els mateixos pares, probablement perquè esperen que els professors assumeixin les tasques d’educació pròpies d’ells mateixos, a més, de que els hi satisfacin les seves expectatives pel que fa al rendiment acadèmic i el comportament adequat o esperat dels...