La adquisición del lenguaje en un niño bilingüe

Alvino E. Fantini
La adquisición del lenguaje en un niño bilingüe
Barcelona: Herder 1982

Abans d’introduir-nos plenament en el contingut del llibre explicarem qui és Alvino E. Fantini. Va ser professor a la “ The School for international Trainning” més de 35 anys. Fa poc ha estat nombrat Professor Honoraris. Ha dedicat gran part de la seva carrera a l’educació lingüística i al campintercultural. Va treballar com a investigador i consultor a E.U.A, i en altres països, tant en programes intensius i extensos, com en situacions acadèmiques i pràctiques. Cal destacar que Fantini va ser president de SIETAR Internacional (the Society for Intercultural Education, Training, and Research) i que va ser redactor director del diari professional SIETAR. És membre del comitè de redacció de laIJIR ( International Journal of Intercultural Relations). La seva publicació més recent va ser un volum TESOL International titulat New Ways in Teaching Culture.

Hem trobo davant d’un llibre en que l’autor ha aconseguit fàcilment captar la meva atenció. Fantini presenta un estudi que li va fer al seu propi fill en Mario, durant els seus primers cinc anys de vida. És una investigació en que lesdades van ser recollides en un Diari de la parla del nen i de gravacions, en que es va veure el procés lingüístic de l’ús del espanyol, anglès i en menor grau del italià. Aquesta obra es preocupa tant pel procés d’adquisició del llenguatge, com del bilingüisme. Amb l’estudi l’autor ens ajuda a comprendre el desenvolupament de l’ espanyol i l’anglès i del context social en el qual succeeix.Mitjançant aquest estudi Fantini ens va introduint teories i crítiques, sobre l’adquisició del llenguatge i del bilingüisme. D’aquesta forma aconsegueix que el lector vagi creant una idea sobre el tema, encara que no en sigui un expert.

El llibre està dividit en cinc capítols. El primer és la presentació. El segon tracta del nen, de la seva identitat i del seu entorn social. El tercer examina l’entorn ila freqüència i grau de contacte del nen amb cada una de les seves llengües. El quart va sobre els aspectes sociolingüístics de l’adquisició del llenguatge. El capítol cinquè resumeix l’estudi i n’extreu unes conclusions sobre el fenomen del bilingüisme, a partir de l’observació.

No pretenc en cap moment fer un resum del llibre, ja que el mateix autor ha creat l’apartat de resum i conclusionsi en aquest queden prou clares les idees. El que faré a continuació és parlar d’alguns punts dels diversos capítols que he trobat més interessants, detenint-nos en aspectes curiosos i importants del qual en sorgiran petites reflexions en que podré enllaçar-les idees d’altres teòrics.

En la presentació Fantini ens comenta que per estudiar qualsevol aspecte en el cas del desenvolupamentlingüístic és requereix una comprensió del desenvolupament humà, ens diu que des de sempre s’ha decantat cap a l’observació dels nens i ho considero evident, ja que en els nens neix l’essència de la vida i quan un observador té paciència i aconsegueix percebre el món des del ulls del nen, és pot gaudir d’una observació molt profunda que ens aportarà molts coneixements.

Ens remarca que el nen si no técontacte amb el llenguatge humà és impossible que el nen pugui desenvolupar un idioma totalment per si mateix. Això hem fa pensar en els nativistes que creuen que els éssers humans estan dotats de capacitats innates per al processament lingüístic, però ens deixen ben clar que han d’estar exposats a la parla per aprendre qualsevol llenguatge. Aquests han subestimat la funció de les interaccionssocials en l’ aprenentatge del llenguatge.

En canvi els interaccionistes tot i estar d’acord amb alguns punts amb els nativistes, van més enllà dient-nos que el desenvolupament del llenguatge és el resultat de la interacció complexa entre al maduració biològica, el desenvolupament cognitiu i un ambient lingüístic sempre canviant que és influït en gran part pel nen que desitja comunicar-se amb...