La Asertividad Para Gente Extraordinaria

Andrea Aniorte
2n Integració Social

ÍNDEX:

1- Fitxa tècnica:................................................................................................. pàg.3

2- Definició assertivitat:.................................................................................... pàg.3

3- Relació assertivitat amb la relaciód’ajuda:................................................... pàg.5

LA ASERTIVIDAD PARA GENTE EXTRAORDINARIA
1-FITXA TÈCNICA:
* Títol: “La asertividad para gente extraordinaria.”
* Autor: Eva Bach i Anna Forés
* Editorial: Plataforma
* Any d’edició: 1r edició 2008, 7a edició 2011
* Idioma: Castellà.
* Resumen: Es pot considerar un llibre d’autoajuda, que t’ensenya com reaccionar, comportar-se i expressar els teus sentimentsdavant diferents situacions sense agredir als demès. T’explica que hi ha diferents tipus de persones, agressiva, passiva i assertiva, és a dir, ser assertiu és el punt mig. Ens ensenya que ser assertius ens serveix per tots els moments de la nostra vida, ja sigui en l’àmbit laboral o personal.
Una cosa molt curiosa d’aquest llibre és que les autores utilitzen les flors per descriure comportamentsassertius (paral·lelisme).

2- DEFINICIÓ D’ASSERTIVITAT
L’assertivitat és pot definir com una habilitat social gràcies a la qual una persona és capaç de dir el que sent, el que opina i pensa sobre diferents temes, el que lluita pels seus drets sense malmetre als altres... És un recurs per comunicar d’una manera respectuosa, més pròxima, honesta, directa i oportuna el que sent un i el quesenten els demès.
També t’ajuda ha establir relacions més sanes i positives amb altres persones. Té que recolzar-se per un sentiment autèntic d’empatia i d’uns valor determinats.
L’assertivitat va néixer com un recurs per evitar situacions complicades en el camp de les relacions, tant professionals com personals. Es dedica a buscar formes d’expressar tot allò que pot resultar desagradable pels queens envolten.
D’altra banda, és una capacitat per expressar lliurement i d’una forma correcta tot allò que és imprescindible per conèixer-nos, apropar-nos i d’entendre’ns millor entre nosaltres. Però també podem callar per no ferir, per no ficar la pota, per donar-nos un temps, per deixar espai a l’altre... En aquestos casos parlarien d’un silenci assertiu.
Les persones que no estan disposades aaprendre, a créixer i que no tenen interès en millorar ni cuidar les seves relacions, és inútil que intentin ser assertius. Però en canvi, els individus que reconeixen els seus errors i les seves limitacions i estan disposats a solucionar-los estan més a prop de tenir un comportament assertiu.
L’assertivitat està relacionada amb la necessitat de cuidar-nos, protegir-nos, de generar confiança iproximitat, tot això a través de la comunicació (verbal i no verbal) que serveix per millorar les relacions interpersonals.
Aquest concepte implica ser generosos, ser empàtics, ser considerats, saber escoltar, conèixer als que ens envolten, ser responsable i aprendre a contenir i canalitzar adequadament determinades emocions per no ferir els sentiments de les demès persones que ens envolten.Tot i així ningú pot ser cent per cent assertiu en tot moment i en totes les situacions de la vida, no sempre diem tot el que tenim que dir ni callem tot el que tenim que callar. Hi ha 3 estils: assertius, passiu, agressiu i passiu agressiu. En un extrem hi ha les persones agressives que sempre han de tenir raó i en el altre extrem estan les persones passives que són més somises.

En la històriala definició d’assertivitat ha anat variant, però la base és la mateixa, comunicar sentiment, emocions, pensaments i opinions sense passar per sobre dels demès.
En definitiva, no existeix una única forma en el món de comportar-se assertivament, sinó una sèrie d’estratègies que poden variar segons la persona, el context, la societat i la cultura.
WOLPE (1958) va ser el primer que va definir...