La Batalla De Goi

La batalla de Valls
(Pont de Goi, 25 de febrer de 1809)
Francesc Murillo Galimany
A mitjans de febrer de 1809 el gruix
de l’exèrcit francès a Catalunya,
comandat pel general
Laurent Gouvion Saint-Cyr,
ocupava les comarques del

Penedès, mentre que el gruix de l’exèrcit espanyol a Catalunya, dirigit pel general suís Teodor Reding, protegia les muntanyes que separen el Penedès de lescomarques del Camp de Tarragona, de la Conca de Barberà i de l’Anoia.
L’exèrcit espanyol estava preparant una ofensiva per destruir les tropes napoleòniques del Penedès, però Gouvion Saint-Cyr s’avançà, atacant el 17 de febrer les tropes
espanyoles que estaven concentrades a Igualada, que es veieren obligades a fugir. L’endemà, continuà el seu moviment d’atac i derrotà un contingent de tropesespanyoles a Sant Magí de la Brufaganya, les quals es van fer fortes al monestir de Santes Creus.
Mentrestant, Reding havia sortit de Tarragona amb la intenció d’anar a recollir les seves tropes que havien estat dispersades per l’atac napoleònic, i tot seguit tornar-les de nou a Tarragona. Entre els dies 21 i el 22 de febrer el general suís va aconseguir reunir-les de nou a Santa Coloma de Queralt.Gouvion Saint-Cyr cercava una batalla decisiva que destruís l’exèrcit de Reding
i la seva voluntat de combatre. Així, amb aquest objectiu, el dia 21 de febrer
concentrà a Vila-rodona el gruix del seu exèrcit: la divisió Souham formada per
regiments francesos, i la divisió Pino, constituïda per tropes italianes. Conscient
de què Reding es trobava a la Conca de Barberà, el 22 de febrer, GouvionSaintCyr va ocupar Valls. El general francès coneixia perfectament el valor estratègic
de Valls, ja que ocupant la nostra ciutat s’interposava entre Tarragona i les
tropes de Reding. Aquell fou un dels dies més durs de la història contemporània
vallenca. L’exèrcit napoleònic hi entrava per primera vegada, després de superar la breu resistència que va oferir el sometent local, mentre la població,aterrida,
fugia cap a Reus i les muntanyes de Prades. Els soldats francesos i italians hi
entraren violentament, provocant una vintena de morts entre els veïns que no
havien pogut fugir, i la saquejaren a consciència al llarg d’aquell dia i fins el 20
de març, que la van abandonar.
Aquella tarda, Gouvion Saint-Cyr va deixar Souham a Valls i ocupà el Pla
de Santa Maria i Cabra del Camp amb ladivisió Pino. D’aquesta manera
controlava tots els accessos de la Conca a l’Alt Camp. Així, quan les forces de
Reding tornessin a Tarragona per un d’aquells camins, es trobarien amb part
de les tropes de Gouvion Saint-Cyr i aquest hi podria concentrar ràpidament el
seu exèrcit, obligant a Reding a combatre en una batalla.
En conèixer l’ocupació de Valls, el general Reding concentrà aMontblanc les
seves forces. Aquestes sumaven uns 12.500 homes, majoritàriament de tropa
espanyola de l’antic exèrcit regular del 1808, entre la que s’hi trobaven tres
regiments de soldats suïssos al servei de l’exèrcit espanyol i un destacament de
soldats valons, que pertanyien a la Guàrdia Reial. Pel que fa a regiments catalans,
només hi havia dos terços de miquelets, un d’ells era el 2n deTarragona, en el
què hi havia diversos vallencs. Després de què l’estat major espanyol adoptés
l’acord de tornar a Tarragona per l’estret de la Riba, el vespre del 24 de febrer,
l’exèrcit es posà en marxa pel camí (ara carretera) que, després de sortir de
l’estret de la Riba i passar el poble de Picamoixons, travessa el Francolí pel Pont
de Goi i continua en direcció a Tarragona.
A quarts de sisdel matí del dia 25 la meitat dels homes de Reding ja havien
creuat el Francolí pel Pont de Goi quan un destacament francès avançat, que
vigilava aquell camí, va obrir foc, retirant-se tot seguit cap el gruix de la divisió
Souham (uns 7.000 francesos, entre els quals s’hi trobava un batalló format per
belgues), que es desplegava per les partides del Freixa, de la Granja i del Burgà.
La meitat...