LA BELLA DORMENT

LA BELLA DORMENT

NARRADOR: Vet aquí que una vegada, ja fa molt de temps, en un regne molt llunyà, hi havia un castell on vivien un Rei i una Reina que van tenir una filla molt bonica. Percelebrar-ho, van fer una gran festa.
REI: Avui és un gran dia, celebrem el bateig de nostra filla. Em convidat a tots els habitants del regne.
REINA: Les seves padrines seran les fades del regne, i com éscostum, cadascuna li concedirà un do.
(la fada agita la seva vareta damunt la Princesa)
FADA 1:Et concedeixo el do de la bellesa.
FADA2: Jo et concedeixo una veu meravellosa.
NARRADOR: En aquell momentva aparèixer la fada dolenta.
REI: No estàs convidada al bateig, fada dolenta!
REINA: No et volen aquí, vés-te!
FADA DOLENTA: Esteu celebrant una festa i no m’heu convidat! Doncs us en penedireu,d’això!
FADA 1: Si us plau, no facis mal a la Princesa.
FADA DOLENTA: Calla fada. He vingut perquè jo també vull concedir un do a la Princesa ...
(la fada dolenta apunta amb la seva vareta a la nina)
FADADOLENTA: Quan facis setze anys, el dia del teu aniversari et punxaràs el dit amb una agulla. Després, moriràs!
(la fada dolenta fa una terrible riota de bruixa i desapareix)
REINA: Això no pot ser! Em defer alguna cosa!
FADA3: Un moment, crec que si podem fer alguna cosa. No puc trencar el malefici de la Fada Dolenta, però puc suavitzar-lo. Princesa, si et punxes el dit amb una agulla, no et passaràres, només et quedaràs dormida fins que et desperti un petó d’amor.
(la fada bona agita la seva vareta sobre la princesa)

NARRADOR: Els anys van passar i la Princesa es va convertir en una bonicanoia. El dia del seu setzè aniversari va anar a donar una volta pel castell...
BELLA DORMENT: Avui és el meu aniversari! Estic tan contenta que no puc parar quieta. Un moment...Mai havia vist aquestaporta. On deu conduir?
NARRADOR: La porta era un truc, donava a una habitació màgica. I allí estava asseguda la Fada Dolenta!
(la fada dolenta està asseguda en una cadira amb un xal o una capa per...