La bogeria

EXERCICI

1º OMPLE LA FITXA AMB LES DADES GENERALS DE L BOGERIA I DEL SEU AUTOR:
TÍTOL: LA BOGERIA
AUTOR, LLOC I ANY DE NAIXEMENT: NACIR OLLER,VALLS,CATALUNYA (BSRCELONA),1846
ANY DE PUBLICACIÓ: 1898
ARGUMENT:
La novel·la consta de nou capítols, agrupats en tres etapes: els tres primers expliquen els antecedents del protagonista (ideals, caràcter, aspecte físic,..), els tres següentsexpliquen l'evolució de la bogeria, i els tres últims són els resultats d'aquesta evolució.El llibre descriu el procés d'embogiment que portarà Daniel Serrallonga a una mort misteriosa en un psiquiàtric. Serrallonga, presentat com una persona extranya i extravegant, evoluciona al llarg de la novel·la fins semblar un boig. El narrador, a qui li va explicant la història d'aquest personatge - i a lavegada s'explica al lector - el seu amic Armengol, va opinant sobre el comportament de Daniel, i contrastant la opinió amb altres. Aquests són els continguts de La bogeria. La finalitat d'aquesta novel·la no és explicar la vida d'un boig, sinó tractar sobre el tema de l'herència genètica; enfocar la bogeria des de diferents punts de vista, l'humorístic (Armengol), el científic (Giberga) i d'una manerahumanista (narrador). Explica com es marginen els inadaptats de l'època només per ser diferents..

2) UN COP HAS EMPLENAT LA FITXA DE, LLIBRE, CALDRÀ QUE TREBALLIS CADA UN DELS CAPÍTOL FENT SERVIR COM A MODEL LA FITXA SEGÜENT:
PRINCIPALS FET QUE S’HI NARREN.
capitol 1

El llibre comença a Vilaniu. El narrador i l'Armengol van junts al café de les Delícies on l'Armengol li presenta al DanielSerrallonga. El Daniel Serrallonga era molt alt. Deuria tindre uns 25 anys més o menys. Era descolorit i xuclat de cara, amb barba espessa d'un color roig pebre. Els cabells curts, els ulls rodons que tapava amb unes “ d'or. Tenia el nas cantellut, els cap gros, els braços i cames com rems i el front bombat i curt, les celles borroses i vestia amb descuit, es feia de notar per les seues corbatesde colors molt extravagants i mal lligades. Semblava més vell del que era, per seu aspecte descurat. Era una persona molt exaltada, nerviosa, i li agradava molt el joc. El narrador ja sabia un poc com era el Serrallonga, perquè l'Armengol li havia donat informació prèvia. La descripció al llibre era molt objectiva, perquè el narrador posa moltes opinions sobre ell. Estant allí l'Armengol li vagastar una broma pegant-li una palmellada a la qual ell va reaccionar agafant una botella de vidre per a intentar venjar-se. Després insisteix que li trenquen tots eixos fets copsen un poc al narrador i també li crida l'atenció la seua estranya manera de comportar-se. L'autor vol demostrar-nos que en Serrallonga és una persona distinta, especial. Crec que el Serrallonga és un poc especial, diferentals altres. Al cap d'una estona d'estar al bar, va entrar un Mosso i tots els que eren al bar començaren a dir-li que se n'anara, però ell no els feia cas. I el Serrallonga fent-se el valent va començar a clavar-se amb ell i al final se'n va passar tant que el posaren a la presó.Dintre de la presó escrivia pamflets que li donava a l'Armengol i aquest deia que li'ls estaven publicantclandestinament als periòdics.Però quan va salir de la presó li va dir a l'Armengol que volia vore els seus pamflets i l'Armengol li va dir que li'ls havia enviat per correu i que segurament els havien perdut, però tot allò era una gran mentida, no s'havia publicat res i el narrador i l'Armengol li ho feren creure, i el pobre home es pensava que era famós pels seus pamflets.

Capítol 2

Després d'haver-lidit al Serrallonga que s'havien publicat els pamflets, el narrador tenia per que en un moment donat, el Serrallonga aparegués i que els pegara una pallissa, però l'Armengol ho solucionà tot. En aquest capítol participen el narrador, l'Armengol i el Giberga, que parlen sobre la mort del pare del Serrallonga. Al narrador li digueren que el pare del Serrallonga, el Daniel Serrallonga s'havia mort,...