La bogeria

A la nit, els amics es troben amb Giberga i els explica que en Daniel Serrallonga estava molt pitjor: havia tornat a Vilaniu i vaemmalaltir. Va trucar al pare d’en Giberga per què el consultés. Serrallonga no sortia de la seva habitació si no era per menjar, no parlavaamb ningú i el metge li va recomanar que sortís de Vilaniu, que anés al camp amb la naturalesa, a caçar, que allà estaria be. PeròSerrallonga s’hi va negar. Va insultar-lo i li va cridar, li deia que li provocava maldecap que estigués sempre fumant amb la pipa, que nosabia res de ciència i que no sabia amb qui parlava... El metge va marxar i va explicar al narrador i a l’Armengol que tot allò era fruitde l’amor propi. Després van estar una estona parlant d’en Daniel.
Capítol 6
El narrador ja s’ha casat amb la Matildeta, passats tresmesos. Es passen el dia fent afectes i el narrador diu a la seva dona que si els veiés Giberga, els denominaria com bojos. Es vatrobar l’Armengol un dia a Barcelona i el va convidar a sopar a casa seva, amb els pares i la dona..
S’hi van estar parlant i l’Armengol vaexplicar que Giberga li havia dit que en Serrallonga s’havia casat amb la Salomé Argila, encara que no l’estimés gaire, per contradirles seves germanes, que estaven en contra del matrimoni. Ella es casava pel simple plaer de casar-se i el pare de la Salomé volia...