la camera

ANTECEDENTS
ORÍGENS DE LA FOTOGRAFIA
EVOLUCIÓ DE LA FOTOGRAFIA
LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
LA LLUM
EL DIAFRAGMA I L’OBTURADOR
EL VISOR
ELS OBJECTIUS
LA SENSIBILITAT
LA CÀMERA DIGITAL

LA
CÀMERA
CULTURA AUDIOVISUAL

JORDI VILAR

CULTURA AUDIOVISUAL

1 ANTECEDENTS
ANT
Si la llum d'una escena molt il·luminada entra en una
habitació o capsa completament fosques, a través
d'un petitforat, es formarà una imatge de l'escena
en la superfície situada enfront de l'orifici. Els raigs
de l'escena convergeixen en un feix de la mida del
forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre
la superfície, on podrem veure la imatge capgirada.
La nitidesa de la imatge sol ser escassa, perquè els
raigs lluminosos no es troben enfocats (no
convergeixen en un sol punt) sinó queconvergeixen
en un petit feix de la mida del forat.

Fig. 1 Cambra fosca.

1.1 ANTIGUITAT CLÀSSICA
El fenomen de la cambra foscaI (o cambra obscura)
està molt relacionat amb les investigacions relatives
al comportament de la llum i al funcionament de la
nostra visió. Aquest fenomen natural ja era conegut
des de l'antiguitat clàssica, Aristòtil (Atenes 384-322
aC.), afirmava que si espracticava un petit orifici
sobre la paret d’una habitació fosca, un feix
lluminós dibuixaria sobre la paret oposada la imatge
invertida de l’exterior. Aristòtil hauria utilitzat la
cambra fosca per a estudiar els eclipsis de sol.

2 BATXILLERAT
[“Leonardo da Vinci va donar un pas
decisiu en aquest sentit al comparar la
cambra obscura amb el funcionament
de l'ull humà i al dir que la imatgelatent
que podem observar en una cambra
obscura és similar a la que capta el
nostre ull i que es transmet a través del
nervi òptic dins el nostre cervell. A
partir d'aquí, Leonardo també fou el
primer que assenyalà la conveniència
d'aquest aparell per a l'observació
d'objectes exteriors i no només per a
l'estudi de fenòmens astronòmics.
Posteriorment a aquesta definició de
Leonardo, elsavenços que varen
esdevenir en el camp de l'òptica al llarg
del segle XVI i que van portar a
desenvolupar sobretot telescopis i
microscopis, van repercutir també en la
millora de la cambra obscura. Així,
Gerolamo Cardano (1501-1576) va ser
el primer en aplicar-hi la lent biconvexa
(dues cares arrodonides), obtenint
d'aquesta manera una imatge molt més
nítida i clara. Però el fetdefinitiu per a
la consolidació de la tècnica i la difusió
total de la cambra obscura va ser la
publicació el 1558 de l'obra Magiae
Naturalis de Giovan Battista Della Porta
(1540-1615), eminent savi del segle
XVI amb multitud d'estudis sobre
geometria,
astrologia,
òptica,
criptografia, etc. En el quart volum
d'aquesta obra, Della Porta va
descriure amb precisió la cambra
obscura, aplegant elsestudis dels
científics que el precediren. També va
descriure els possibles usos que hom
podia fer-ne, incloent-hi el seu ús com
a forma d'entreteniment a través de les
imatges. En aquest text ja s'entreveuen
les futures utilitzacions lúdiques i
educatives d'espectacles com la
llanterna màgica o el cinema.”
PONS, JORDI. 'El domini de la llum'
Museu del Cinema. Girona, 2002. p.35.]1.2 RENAIXEMENT
Durant els segles IX i XI trobem documents científics àrabs que parlen de la cambra
fosca com a instrument també per a observar eclipsis. No serà fins al Renaixement (s.
XIII-XIV) que s’ampliaran els usos d’aquest aparell en l’àmbit artístic. Com a
instrument auxiliar del dibuix servia per a copiar paisatges o retrats. Se n'inventaren
molts tipus de diverses grandàries iformats. Inicialment, la llum entrava a les
cambres a través d'un petit forat o estenop, més endavant s'hi col·locaran lents que
permetran que entri una major quantitat de llum i que el feix sigui enfocat
òpticament a través de la lent. La cambra fosca captava tot allò que tenia al davant:
les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els canvis de llum...

6. LA CÀMERA

JORDI VILAR...