La cançó de Rotllan

La predestinació i les anticipacions en la Chanson de Roland.

La Cançó deRotllan constitueix el cim del poemari èpic de la literatura romànica europea de l’Edat Mitjana del segle XI. És potser el cantar de gesta més antic escrit en llengua romanç. Nascut de l'oralitat i difós per joglars segles abans, va ser copiat posteriorment en manuscrits, gràcies als quals han arribat fins a nosaltres les diverses versions, entre ells el més antic conservat a la BibliotecaBodlediana d'Oxford, datat al segle XII, que, segurament, reprodueix un text més antic de finals del segle XI. Aquest poema èpic està compost per un autor anònim, narra en 4.002 versos decasíl•labs les causes, fets i conseqüències de la batalla de Roncesvalls a l'any 778 en què es van enfrontar les tropes cristianes de Carlemany contra els infidels. Malgrat que el text que ens ha arribat dista molt deser fidel al successos històrics reals, sí que es poden entreveure residus històrics, fortament entrellaçats amb traces de simbolisme i mística diluïdes en un relat fantàstic.“...los cantares de gesta son creaciones de los siglos XI i XII, muy alejados de los acontecimientos originales”
La Cançó de Rotllan narra uns fets tràgics i dramàtics, basats en la guerra, la conspiració i la mort.Breument podríem dir que l’argument es basa en l’infortuni de Rotllan i el seu exercit, mort a mans dels sarraïns a causa de la traïció del seu padrastre Ganeló, ressentit per haver-lo proposat com negociador amb els infidels sabent que aquesta ambaixada posava en perill la seva vida. Així, Ganeló pacta amb el rei pagà Marsili la seva venjança, una confabulació profitosa per a tots dos: l’exèrcit deCarlemany es retirarà a França i Rotllan serà proposat per Ganeló com el custodi de la reraguarda, on serà atacat per l’exèrcit sarraí, cosa que li suposarà la mort. En la contesa, i ja ferit de mort, en Rotllan crida amb l’olifant a Carlemany que torna i derrota l’exèrcit dels infidels. Finalment de tornada a casa Ganeló serà jutjat per traïció i condemnat a mort.
Encara que Rotllan sucumbeix en elparany ideat per Ganeló, la seva mort és honorable i honrosa i això el converteix en un heroi, i l'heroi és el nucli primordial a l’èpica, és la icona principal. Els seus actes bèl•lics, les seves relacions i la seva actitud davant el perill, són l'interès principal del poema, on es manifesten les característiques més significatives que configuren el codi cavalleresc feudal: la lleialtat,l'honor, el sacrifici, ... i amb ell quedaran prefixades també tota una transmissió cultural pròpia del medievolo. L’èpica necessita retratar unes elits d’homes amb uns dots irreals i amb uns valors socioculturals, polítics i morals que entusiasmen al públic, creant un paradigma en el retrat de la identitat social. Per això La Cançó de Rotllan està dotada de certes tècniques i fórmules característiquesper a ser recitada o cantada. De tal forma que el poeta jugava amb unes fórmules establertes marcades per les repeticions, el paral•lelisme,... així com el component de l’anticipació i la predestinació que, amb unes especificitats estilístiques, el dota d’un ritme peculiar que crea una simbiosi osmòtica amb el públic que queda atrapat en una escenificació i iconografia clarament identificable. “Elmomento escénico con sus gestos encierra tanto ímpetu que actúa como modelo moral (...) a tal grado que las escenas se aproximan mucho en su función al carácter de símbolos o figuras”
És propi del poeta mantenir un clima d’interès continu del relat, per això anticipa els fets, moltes vegades són tràgics i indefugibles, “que produce la impresión de que todo tubo que suceder tal i como...