La capacidad de ser sujeto

DUODA Revista dlEstudis Feministes num 17-1999

Nuria Perez de Lara, La capacidad de ser sujeto. Mas alla de las
tecnicas en Educacion Especial. Barcelona: Laertes, 1998.

Presentar un llibre de la Núria Pérez de Lara té per a mi un sentit
especial perque el dialeg que he establert amb el llibre em porta a la
nostra relació de quotidianitat que mantenim a la Universitat de
Barcelona, on compartimsabers, practiques i compromisos des de
fa alguns anys. El llibre per a mi manté la coherencia que sempre he
descobert a la Núria entre el seu pensar, el seu sentir i el seu actuar
-no sempre és així i menys en el món de I'academia-. Aquesta
coherencia queda manifestada en la seva trajectoria professional i
personal implicada amb la diferencia i amb la diversitat, que a b r a ~ a
fonamentalmentdos compromisos: amb la diferencia sexual i amb
I'EducaciÓ especial, ambdós es troben presents en la visió de
I'educació que I'autora defensa. Dos compromisos des d'on, la NÚria, ha pogut aprofundir el significat i la vivencia de ser diferent i el
significat de I'exclusió des de la complexitat d'integrar el pla personal
o subjectiu, el social i I'institucional. Dos compromisos, deia, amb ladiferencia i I'exclusió que la porten a implicar-se en grups
d'autoconsciencia feminista, en seminaris interdisciplinars d'estudis
de les dones, a recolzar grups independents de dones; i que la
porten tambe a participar en transformacions institucionals en el
camp de la Salut Mental i educatiu i a col.laborar en la fundació del
Col.lectiu crític per a la salut mental del qual n'és tambe membre.
Ressaltoaquesta trajectoria, practicament apuntada, de la Núria
perque el seu llibre va de la ma de tot aquest recorregut fonamental-

RESSENYES

ment ~experienciali teoritzat des de I'experiencia. Teoritzat des d'una
vivencia que assenyala un lloc on convergeixen tres camins, tal com
ella titula en un dels paragrafs: "Antipsiquiatria, educación y feminismo: Razones de un encuentro". I la raó d'aquestatrobada ens
mostra com ella i altres es van comprometre en unes practiques
educadives que els portava a un mateix lloc: el lloc considerat "altre":
"Porque en definitiva, la educación y la infancia, el feminismo y las
mujeres se encontraron con la antipsiquiatría a traves de personas y
practicas concretas en un mismo lugar: el lugar del otro y el lugar de
10 otro". Explica quin es el motiu de serd'aquest lloc "altre": "El lugar
del otro, porque la infancia -educada y no educada, educable y no
educable- ha sido siempre ese otro pequeño, misteriosa y salvaje
que negamos dia a dia en nosotros. El lugar del otro, porque las
mujeres siempre fuimos la otredad de 10s hombres, la parte negada
del hombre racional elevado a la categoria exclusiva y excluyente de
sujeto humano. Y ese lugar del otrode.las mujeres y de la infancia
coincrdia en muchas cosas con ese otro lugar que la antipsiquiatría
saco a la luz... El lugar de 10 otro que era, la otra política, la otra
ciencia, el otro saber, el otro poder; la política no de 10s partidos sino
de 10 cotidiano colectivo, la ciencia no del control sino de la conciencia, el saber no de la academía sino de la experiencia real y vivida, el
poder node 10s de arriba sino aquel de la fuerza que existe en cada
uno de nosotros y que se realiza en un compromiso con 10 cotidiano,
en un compromiso con la conciencia, en un compromiso con la
realidad de la experiencia vivida que siempre es una experiencia de
convivencia y, por 10 tanto, una experiencia etica y política".
Si el llibre de la Núria el trobo interessant i imprescindible per a totesaquellles dones i homes que estem treballant en el món de I'educació
és perque amb el seu pensar i sentir ha donat forma a una realitat
viva de I'experencia, ha donat vida i sentit a unes practiques que no
neixien des de I1especulaciÓintel.lectual racional desliigada del sentit de la vida; no neixien des de fora amb I'objectiu de trobar aquelles
tecniques i aquells sabers disciplinars abstractes que...