La casa de bernarda alba (catalan)

La casa de Bernarda Alba

Federico García Lorca

Federico Garcia Lorca és un dels màxims representants de l’anomenada Generació del 27 espanyola i les sevesobres de teatre estan considerades entre les més importants del segle XX al nostre país.
La casa de Bernarda Alba, per a molts la seva obra mestra, és un drama de tipus social en el qual es critica larepressió envers la dóna que es visqué en l’època i és parla també de temes com la passió, la dominació, la traïció, l’odi, l’avarícia o la mort.
En el primer acte de l’obra Bernarda arriba a casa sevaseguida de les demés dones del poble, totes vestides de dol, i comencen a parlar sobre la necessitat de les filles de casar-se, tot i que Bernarda no estigui d’acord per la raó que els nois del pobleno són dignes per a les seves filles. En marxar les dones del poble la mare anuncia a les seves filles que han estat tapiades les portes i parets de la casa i que portaran el dol del seu pare durantvuit anys, fet al qual totes s’hi resignen tret d’Adela.
A més, Pepe el Romano, el noi més maco del poble, es casarà amb Angustias perquè ha heretat tota la fortuna del seu pare generant l’enveja deles seves germanes.
Durant el segon acte diversos esdeveniments segueixen el fil de l’obra, les germanes i la criada es troben cosint llençols mentre comenten con n’està d’estranya l’Adela i van acercar-la. En aquest moment, mentre Poncia, la criada, li comenta a soles que sap que cada nit es troba amb el promès de la seva germana al graner desapareix una fotografia del noi de l’habitació del’Angustias i més tard la troben sota el coixí d’una de les altres germanes, la Martirio (això ens fa veure que n’estaven quasi totes enamorades).
En l’acte tercer es troben les dues criades parlantassegudes en el moment en que Adela surt de la seva habitació dient que la set l’ha despertat, però es dirigeix silenciosament al graner per trobar-se amb Pepe el Romano. Martirio la segueix i la...