La Catalunya Antiga

Oriol Abulí Vergés

La Catalunya antiga: el món ibèric, grec, romà. Vestigis més importants
d'aquests períodes. Ullastret, Empúries i la ciutat de Tarragona com a models
de desenvolupament arqueològic i turístic
ÍBERS
El poble íber se situa cronològicament just després del període prehistòric, el segle VI a.C., i s’acaba amb el
període romà, el segle III a.C., quan començà la romanitzaciódins d’aquest període que durà fins l’any 476
d.C. amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Els íbers comencen a anomenar-se com a tal quan les
mateixes poblacions neolítiques evolucionen cap a la civilització amb la influència dels pobles indoeuropeus,
amb l’arribada d’alguns dels seus membres. Aquests parlen una llengua indoeuropea, coneixen la
metal·lúrgia del ferro (destacant-ne laproducció de l’instrumental agrícola i eines d’ús quotidià), fan el ritual
de cremació dels cadàvers, les seves cases són cabanes ovalades o rectangulars, excavades en el sòl i amb
cobertura de fusta i argila i usen les formes i decoracions ceràmiques (com les urnes contenidores de cendres
d’incinerats).

Document íber trobat a Ullastret
Pel que fa al seu modus vivendi, els íbers vivien en turonsper defensa i la capacitat de control de les plagues de
conreu, juntament amb les rutes de comunicació de la zona.
El poblat íber també va rebre influències, especialment de la cultura grega, establerta a Roses (Rhodes) i
Empúries (Emporion), i de la feníciocartaginesa, dominant el sud-est de la península. En aquella època el
territori íber va ser present també a la actual Catalunya Nord fins ala zona de Narbona i el Rosselló, i molt
probablement també fins al Cap de Creus. Cal recordar que els íbers també van ocupar la regió de Llevant,
el sud de la Península Ibèrica, i el sud-oest de França.
Les tribus iberes a Catalunya són les següents: elísics, sordons, arenosins, andosins, ceretans, indigets,
bergistans, ausetans, laietans, lacetans, ilergets, cossetans i ilercavons.
ACatalunya podem dividir la divisió dels íbers en tres fases:
- Ibèric antic (segles VI-mitjans del V a.C.)
1

Oriol Abulí Vergés

- Ibèric ple (fins al segle II a.C.)
- Ibero-romana (fins la seva desaparició, segle III a.C.).

Actualment podem trobar a Catalunya 16 jaciments dels íbers, com la Ciutat Ibèrica d’Ullastret (Ullastret,
Baix Empordà), el Poblat ibèric de l’Esquerda (Roda de Ter,Osona), el Turó de Montgrós (el Brull, Osona),
Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) o la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià).
A més dels jaciments i les poblacions íberes, a Catalunya podem trobar la Ruta dels ibers, un recorregut pels
diferents poblats ibèrics de Catalunya, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. Les diferents
etapes de la ruta, amb més d’un jaciment en cada una, són:ausetans, cossetans, iacetans, ilercavons, ilergets,
indigets i laietans.
Ullastret
El jaciment d’Ullastret, situat a la mateixa població del Baix Empordà, té
un conjunt arqueològic format per dos poblats ibèrics, el Puig de Sant
Andreu (l’únic visitable) i l’Illa d’en Reixac, i la necròpolis de Puig de Serra.
Aquest poblat ibèric visitable és el més gran de Catalunya i és considerat
unaautèntica ciutat, la antiga capital de la tribu dels Indigets. Cal destacar
la gran quantitat de descomptes i tarifes gratuïtes que disposa el jaciment,
visites teatralitzades per grups, tot i que l’accés només és possible amb
transport privat. De les troballes, en destaquem les de diversos animals i
l’omnipresència del cavall, (del qual se’n va fer una exposició), símbol de
poder i estatus social.Així doncs, els visitants poden gaudir d’aquestes troballes, el poblat ibèric més gran conservat a Catalunya i
envoltats del paisatge suau i tranquil de l’Empordà. En el museu monogràfic hi trobem la explicació de la
cultura ibèrica a la zona nord-est de Catalunya amb les excavacions que es van realitzar als jaciments que
formen el Conjunt Arqueològic d’Ullastret, des dels establiments...