la cel·lula

UNITAT 6: LA CÈL·LULA; UNITAT D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ
1. EL DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA
Els primers coneixements sobre la cèl·lula daten de l’any 1665, quan Robert Hooke va establir el terme cèl·lules mitjançant observacions de teixits vegetals, fetes amb un microscopi que ell mateix va construir.
L’holandès Van Leeuwenhoek va perfeccionar les lents d’augment i va construir microscopissenzills de 200 augments, amb els quals en observar l’aigua i els fluids interns dels animals, va poder veure per primera vegada protozous i rotífers.
Al 1831 gràcies a les millores òptiques i les tècniques de preparació, es van poder observar amb més detall les cèl·lules i estructures a l’interior. Així doncs, Brown va descobrir en les cèl·lules vegetals un crepuscle que va anomenar nucli.
Al 1839l’alemany Schwan es va adonar que en la cèl·lula no tan sols és important l’estructura, sinó també el funcionament, que va anomenar metabolisme.
a. LA TEORIA CEL·LULAR
1- Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, és a dir, la cèl·lula és la unitat morfològica de tots els éssers vius.
2- La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-seamb vida; és a dir, la cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes.
3- Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres d’existents (Tota cèl·lula prové d’una altre cèl·lula).
4- La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la als seus descendents; és a dir, la cèl·lula és la unitatgenètica autònoma dels éssers vius.
b. ELS AVENÇOS EN MICROSCÒPIA
Posteriorment de la teoria cel·lular es van construir altres tipus de microscopis.
Microscopi de llum ultraviolat: aconsegueix detalls més precisos gràcies a la meno longitud d’ona.
Microscopi de contrast de fases: no necessita la tinció de les preparacions per observar els petits detalls.
L’any 1932 es va inventar la microscòpiaelectrònica que aquesta va permetre descobrir els ribosomes i lisosomes, les vesícules sinàptiques, peroxisomes, la pinocitosi, els microtúbuls, filaments intermedis i microfilaments, que tots aquests constitueixen el citoesquelet..
c. EL CONCEPTE DE CÈL·LULA
La cèl·lula és una estructura constituïda pe tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA), que té lacapacitat de fer les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
Els virus per molts autors són considerats com a éssers vius, perquè poden reproduir-se però necessiten enviar una cèl·lula viva per dur-ho a terme, ja que sols no poden sobreviure.
Els virus no són cèl·lules, ja que no tenen un citoplasma amb un conjunt d'enzims capaços de dur a terme el metabolisme. Tenen una estructura moltmés senzilla que la cel·lular, és a dir, són una forma de vida acel·lular. Els virus, més que éssers vius, s'haurien de considerar com a matèria viva.

2. FORMA I MIDA DE LES CÈL·LULES
a. LA FORMA DE LES CÈL·LULES
No hi ha un prototip de forma cel·lular, per simplificar-la, a l'hora de dibuixar-les ho fem amb forma de circumferència o el·lipse.
- Hi ha moltes cèl·lules lliures queconstantment canvien de forma perquè emeten prolongacions citoplasmàtiques (pseudòpodes) per desplaçar-se, i fagocitar partícules. (ex: leucòcits, fagocítics de la sang i les amebes)
Altres cèl·lules similars presenten forma globular degut a la cohesió entre les molècules d'aigua. (ex: erítocits, limfòcits sanguinis i ciliats)
- Les cèl·lules que estàn unides a d'altres formant teixits ( si no tenen unaparet cel·lar rígida) depenen de les tensions que hi generen les unions amb les cèl·lules contingües per definir una forma. (ex: teixit espitalial: profundes --> prismàtica; superficials--> aplanades)
- Les cèl·lules proveides de paret de secreció rígida presenta una forma molt estable. (ex: cèl·lules vegetals amb paret cel·lular de cel·lulosa i osteòcits del teixit ossi)
La forma de les...