la celiaquia









La celiaquia













HISTÒRIA
La primera descripció de la malaltia, tant en la infància com en els adults, apareix en la segona meitat del segle II a. de C. Per un contemporani del metge romà Galé, conegut com Aretaeus de Capadòcia. Els seus treballs van ser editats i traduïts per Francis Adams i impresos per la Sydenham Society en 1856.

El capítol«Diatesis celíaca» descriu, per primera vegada en la literatura europea, la diarrea greix (esteatorrea) junt amb altres manifestacions d'esta malaltia, incloent la pèrdua de pes, pal·lidesa, diarrea crònica i recidivante i la forma en què afecta tant xiquets com a adults. El capítol sobre «la capellà del celíac» s'inicia amb un passatge, en el qual dóna a estos pacients el nom de celíacs: «si l'estómacno reté els aliments i passen a través d'ell sense ser digerits, i res és assimilat per l'organisme, denominem a tals persones com celíaques».

Quan descrivien a aquesttipus de persones, aplicaven la paula grega «koliakos», de la qual es deriva la paraula celíacs, que significa: «Aquells que pateixen de l'intestí». particularment interessant conèixer que la paraula usada per «alimento»significava estrictament «menjar feta de dacsa»; la qual cosa pareix contrastar amb el text original grec, en el qual la paraula «menjar » equivalia a «nutrició».

L'última frase d'aquest capítol del manuscrit diu «el pa és rarament quan per a proporcionar energia als xiquets celíacs) ». Estes observacions ens deixen amb un dubte: ¿ Fins a quin punt Aretaeus va sospitar dels danyosos efectes del pasobre els xiquets celíacs? No va ser fins a 21 segles després d'Aretaeus, en 1888, quan Samuel Gee donava a conèixer un informe clínic clar de la condició celíaca en xiquets i adults, utilitzant idèntic títol al de la traducció de Francis Adams, «La afecció celíaca», sent la segona descripció clàssica d'esta malaltia. Diferents passatges trets de les explicacions de Gee, han sigut, de vegades,considerats com profètics, particularment «la alimentació és la part més important del tractament. La proporció d'aliments farinacis ha de ser mínima..., però si el pacient poguera curar-se, això es deuria a l'efecte de la dieta».

Durant la primera part del segle, els metges més interessats a augmentar els coneixements sobre la condició celíaca ho estaven sobre els xiquets. Açò pot ser degut al fetque els xiquets celíacs tenien o tenen una resposta més ràpida i espectacular que els adults a un tractament dietètic. Per consegüent, els pediatres van ser, durant molts anys, els que majors èxits van obtindre en el tractament d'esta infermetat, deixant els principals descobriments diagnòstics als metges que s'ocupaven dels adults .En 1908, va aparèixer un llibre sobre la malaltia celíaca en lainfància, escrit per Herter, un pediatre reconegut amb tanta autoritat en eixa matèria, que esta afecció va ser denominada com la malaltia de GeeHerter. La seua contribució més important va ser l'afirmar que «las greixos són millor tolerades que els hidrats de carbono».En 1921, sir Frederick Still, famós pediatre, en una lliçó magistral en el Royal College of Physicians, va cridar l'atenció sobreels efectes danyosos del pa en la malaltia celíaca. «Desgraciadament una forma de midó que pareix particularment responsable a agreujar els símptomes, és el pa. Jo no conec un substitutiu adequat» .

Què és la infermetat?

El sistema digestiu és el conjunt d'òrgans que digerix aliments i absorbix els nutrients importants que el cos necessita per a créixer i mantindre's saludable. Una partimportant del sistema digestiu és l'intestí prim, que està revestit de milions de projeccions microscòpiques en forma de dits crides vellositats. Les vellositats són els vehicles a través dels quals el cos absorbix els nutrients.

Les persones amb malaltia celíaca tenen un trastorn que fa que el seu cos reaccione al gluten, un tipus de proteïna que es troba en molts aliments. Quan estes persones...