La cerdanya
Páginas: 28 (6810 palabras)
Publicado: 12 de marzo de 2011
3.1. EL PAISATGE DE SEMPRE
Als Pirineus Orientals, limitada per Andorra, l’Ariège, el Capcir, el Conflent, el Ripollès, el Berguedà i l’Alt Urgell, la vall de la Cerdanya forma una comarca natural ben definida. Està separada d’aquests llocs per muntanyes que oscil·len entre les dos mil i els gairebé tres mil metres d’alçada i això ha contribuït, sens dubte, que tingui la seva pròpia fesomia.Són diferents el seu clima, la seva flora, la seva història, el seu art, la seva arquitectura i els seus costums.
La vall, de forma ovalada, té més de quaranta quilòmetres de longitud i està orientada d’est a oest; més exactament E-NE, O-SO. Està situada en una depressió de fons pla a uns mil metres sobre el nivell del mar i té una amplada entre set i vuit quilòmetres, la qual cosa dóna una enormeamplitud de paisatge.
Les cadenes muntanyoses es troben al nord i al sud en tota la llargada de la vall.
Muntanya del Carlit
El Carlit, el pic de Coma d’Or, els pics orientals de Font Negra, el Puigpedrós, el pic de Calm Colomer, la Mugueta, la tossa plana de Lles, el pic de Sirvent i el pic dels Estanyols, al nord, superen els 2.800 metres.
A la part sud, el puig de Finestrelles (2.827m), el pic de Segre (2.843 m), i el Puigmal (2.910 m), s’uneixen a la tossa d’Alp (2.531 m), i aquesta, a través de la serra del Moixeró connecta amb la serra del Cadí (inclosa al Pre-pirineu) que s’allarga cap a l’oest superant els límits de la Cerdanya i penetrant a l’Alt Urgell.
De llevant a ponent està recorreguda longitudinalment pel riu Segre. La Cerdanya té uns lleugers estretaments aambdues riberes del riu: pel tossal d’Isòvol i de Baltarga i baixant per les seves aigües pel tossalet de Martinet i turó Negre i pel Montgràs de Montellà que tallen la perspectiva del pla dividint-lo en l’anomenada Gran Cerdanya, fins a Isòvol; la Batllia (la capital de la qual és Bellver) fins a gairebé Martinet, i el Baridà.
[pic]
La comarca de la Cerdanya és una important depressió d’origentectònic emplaçada a l’anomenada zona axial pirinenca, composta per materials paleozoics entre els quals abunden les calcàries devonianes, les acumulacions detrítiques, les pissarres i les sorres d’edat carbonífera.
En el transcurs del període miòcenic es va formar un gran llac que posteriorment donaria naixement a la planícia voltada de muntanyes. Aquest procés geològic es va perllongar fins alfinal del terciari.
En el quaternari, les èpoques glacials donen una altra fesomia a la Cerdanya i, un cop acabades, el llac miocènic va desapareixent lentament i va deixant bancs d’argiña roja en molts llocs, abundants fòssils i jaciments de lignit.
La plana queda així formada per terrenys en part terciaris i sobretot quaternaris. Els primers formen el cinturó i el subsòl. L’alineament demuntanyes de la part nord està constituït bàsicament per roques cristal·lines, és a dir granits i pissarres.
Les mateixes característiques es repeteixen al tram més oriental del ramal meridional que culmina al Puigmal i que arriba fins a la tossa d’Alp.
A la serra del Moixeró s’inicia la transició amb la seva constitució herciniana i amb l’aparició de les calcàries en llurs cims més destacats. Laserra del Cadí està formada per aquestes calcàries cretàciques i eocèniques plegades en el terciari. El granit abunda sobretot al nord i a l’est de les muntanyes del Carlit i Camp Cardós.
Entre les pedres calcàries, té fama el marbre rosat d’Isòvol.
A la Cerdanya hi ha moltes mines poc explotades. Hi ha coure a la vall de la Llossa. Lignit a Coll Rigat, a Das i a Sanavastre.
El més curiós és que,en aquesta vall, hi ha un mineral que només es troba aquí i als Urals: l’anapaita (fosfat càlcic de ferro).
3.1.1. HIDROGRAFIA
A l’estructura actual de la Cerdanya hi ha contribuït notablement la seva hidrografia. Aquesta és, a més a més, la major riquesa de la vall: els seus rius, els seus estanys i les seves fonts.
El Segre, anomenat Sicoris sota el mandat de Juli Cèsar, té la...
Als Pirineus Orientals, limitada per Andorra, l’Ariège, el Capcir, el Conflent, el Ripollès, el Berguedà i l’Alt Urgell, la vall de la Cerdanya forma una comarca natural ben definida. Està separada d’aquests llocs per muntanyes que oscil·len entre les dos mil i els gairebé tres mil metres d’alçada i això ha contribuït, sens dubte, que tingui la seva pròpia fesomia.Són diferents el seu clima, la seva flora, la seva història, el seu art, la seva arquitectura i els seus costums.
La vall, de forma ovalada, té més de quaranta quilòmetres de longitud i està orientada d’est a oest; més exactament E-NE, O-SO. Està situada en una depressió de fons pla a uns mil metres sobre el nivell del mar i té una amplada entre set i vuit quilòmetres, la qual cosa dóna una enormeamplitud de paisatge.
Les cadenes muntanyoses es troben al nord i al sud en tota la llargada de la vall.
Muntanya del Carlit
El Carlit, el pic de Coma d’Or, els pics orientals de Font Negra, el Puigpedrós, el pic de Calm Colomer, la Mugueta, la tossa plana de Lles, el pic de Sirvent i el pic dels Estanyols, al nord, superen els 2.800 metres.
A la part sud, el puig de Finestrelles (2.827m), el pic de Segre (2.843 m), i el Puigmal (2.910 m), s’uneixen a la tossa d’Alp (2.531 m), i aquesta, a través de la serra del Moixeró connecta amb la serra del Cadí (inclosa al Pre-pirineu) que s’allarga cap a l’oest superant els límits de la Cerdanya i penetrant a l’Alt Urgell.
De llevant a ponent està recorreguda longitudinalment pel riu Segre. La Cerdanya té uns lleugers estretaments aambdues riberes del riu: pel tossal d’Isòvol i de Baltarga i baixant per les seves aigües pel tossalet de Martinet i turó Negre i pel Montgràs de Montellà que tallen la perspectiva del pla dividint-lo en l’anomenada Gran Cerdanya, fins a Isòvol; la Batllia (la capital de la qual és Bellver) fins a gairebé Martinet, i el Baridà.
[pic]
La comarca de la Cerdanya és una important depressió d’origentectònic emplaçada a l’anomenada zona axial pirinenca, composta per materials paleozoics entre els quals abunden les calcàries devonianes, les acumulacions detrítiques, les pissarres i les sorres d’edat carbonífera.
En el transcurs del període miòcenic es va formar un gran llac que posteriorment donaria naixement a la planícia voltada de muntanyes. Aquest procés geològic es va perllongar fins alfinal del terciari.
En el quaternari, les èpoques glacials donen una altra fesomia a la Cerdanya i, un cop acabades, el llac miocènic va desapareixent lentament i va deixant bancs d’argiña roja en molts llocs, abundants fòssils i jaciments de lignit.
La plana queda així formada per terrenys en part terciaris i sobretot quaternaris. Els primers formen el cinturó i el subsòl. L’alineament demuntanyes de la part nord està constituït bàsicament per roques cristal·lines, és a dir granits i pissarres.
Les mateixes característiques es repeteixen al tram més oriental del ramal meridional que culmina al Puigmal i que arriba fins a la tossa d’Alp.
A la serra del Moixeró s’inicia la transició amb la seva constitució herciniana i amb l’aparició de les calcàries en llurs cims més destacats. Laserra del Cadí està formada per aquestes calcàries cretàciques i eocèniques plegades en el terciari. El granit abunda sobretot al nord i a l’est de les muntanyes del Carlit i Camp Cardós.
Entre les pedres calcàries, té fama el marbre rosat d’Isòvol.
A la Cerdanya hi ha moltes mines poc explotades. Hi ha coure a la vall de la Llossa. Lignit a Coll Rigat, a Das i a Sanavastre.
El més curiós és que,en aquesta vall, hi ha un mineral que només es troba aquí i als Urals: l’anapaita (fosfat càlcic de ferro).
3.1.1. HIDROGRAFIA
A l’estructura actual de la Cerdanya hi ha contribuït notablement la seva hidrografia. Aquesta és, a més a més, la major riquesa de la vall: els seus rius, els seus estanys i les seves fonts.
El Segre, anomenat Sicoris sota el mandat de Juli Cèsar, té la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.