La ciberdelinqüencia
Páginas: 10 (2317 palabras)
Publicado: 11 de diciembre de 2014
La ciberdelinqüència
La ciberdelinqüència és qualsevol tipus de activitat il·legal en Internet, en una xarxa privada, pública, en un sistema informàtic domèstic, és a dir, qualsevol acte que utilitze ordinadors y xarxes.
El desenvolupament de les Tecnologíes de la Informació i les Comunicacions (TIC) obri una nova possibilitat de delictes.
La majoria de vegades la cirberdelinqüència ésdeguda a l’intenció de obtindre informació sensible per a usos no autoritzats.
Aquest tipus de delictes poden ser realitzats a gran escala y pot mediar una enorme distància geogràfica entre l’acte del·lictiu y els seus efectes.
Hi ha diferents conductes criminals per víes informàtiques que no es poden considerar com a un delicte, segons la “Teoría del delicte”, pel qual es defineixen com abusosinformàtics y part de la criminalitat informàtica.
La criminalitat informática te un abast major y pot incluir delictes tradicionals com el frau, el robatori, el xantatge, la falsificació, etc, en els quals ordinadors i xarxes han sigut utilitzats com a mitjà.
Hi ha lleis que tenen com a objecte la protecció, així com la prevenció y sanció dels delictes cotmesos.
La criminalitat informàticaes pot dividir en dos grups:
Crímens que tenen com objecte xarxes de ordinadors, per exemple, la instalació de códics, cucs, arxius roïns, spam, atacs massius a servidors d’Internet i generació de virus.
Crímens realitzats per mitgà d’ordinadors y d’Internet, per exemple, l’espionatge, frau y robatori, pornografía infantil, pedofilia, etc.
Un exemple comú es quan una persona comensa allevar informació de websites o causa mals a xarxes o servidors. Aquestes activitats poden ser absolutament virtuals, perquè la informació es troba en forma digital y el mal no te conseqüències físiques, per altra banda, hi han activitats que si que fan un mal físic, sobre els ordinadors o servidors.
Principals delictes:
Delictes contra la intimitat. Recollida, emmagatzematge, modificació,revelació o difusió il·legals de dades personals.
Delictes relatius al contingut. Difusió, especialment per Internet, de pornografia (especialment de pornografia infantil), declaracions racistes i informació que incita a la violència.
Delictes económics, accés no autoritzat i sabotatge. Molts països han aprovat lleis que aborden els delictes económics perpetrats per ordinador i tipifiquen nousdelictes relacionats amb l’accés no autoritzat a sistemes informàtics (per exemple, la pirateria, el sabotatge informàtic i la distribució de virus, l’espionatge informàtic i la falsificació i el frau informàtics).
Delictes contra la propietat intel·lectual. Delictes contra la protecció jurídica de programes d’ordinador i la protecció jurídica de les bases de dades, els drets d’autor i dretsafins.
Alguns delictes:
Spam, o correu basura, fa referència als missatges no sol·licitats, no desitjats o amb remitent no conegut, habitualment de tipus publicitari, generalment enviat en grans quantitats que perjudiquen al receptor. L’acciò d’enviar els dits missatges es denomina spamming.
Frau, és induir a un altre a fer o a restringir-se a fer alguna cosa, de tot això el criminalobtindrà un benefici pel següent:
Alterar l’ingrés de dades de forma il·legal. Açò requerix que el criminal posseïsca un alt nivell de tècnica i pel mateix és comú en els empleats d'una empresa que coneixen bé les xarxes d'informació de la mateixa i poden ingressar a ella per a alterar dades com generar informació falsa que els beneficie, crear instruccions i processos no autoritzats o danyarels sistemes.
Alterar, destruir, suprimir o robar dades, un esdeveniment que pot ser difícil de detectar.
Alterar o esborrar arxius.
Alterar o donar un mal ús a sistemes o programari, alterar o reescriure codis amb propòsits fraudulents. Estos esdeveniments requerixen d'un alt nivell de coneixement.
Altres formes de frau informàtic inclou la utilització de sistemes de computadores per...
La ciberdelinqüència és qualsevol tipus de activitat il·legal en Internet, en una xarxa privada, pública, en un sistema informàtic domèstic, és a dir, qualsevol acte que utilitze ordinadors y xarxes.
El desenvolupament de les Tecnologíes de la Informació i les Comunicacions (TIC) obri una nova possibilitat de delictes.
La majoria de vegades la cirberdelinqüència ésdeguda a l’intenció de obtindre informació sensible per a usos no autoritzats.
Aquest tipus de delictes poden ser realitzats a gran escala y pot mediar una enorme distància geogràfica entre l’acte del·lictiu y els seus efectes.
Hi ha diferents conductes criminals per víes informàtiques que no es poden considerar com a un delicte, segons la “Teoría del delicte”, pel qual es defineixen com abusosinformàtics y part de la criminalitat informàtica.
La criminalitat informática te un abast major y pot incluir delictes tradicionals com el frau, el robatori, el xantatge, la falsificació, etc, en els quals ordinadors i xarxes han sigut utilitzats com a mitjà.
Hi ha lleis que tenen com a objecte la protecció, així com la prevenció y sanció dels delictes cotmesos.
La criminalitat informàticaes pot dividir en dos grups:
Crímens que tenen com objecte xarxes de ordinadors, per exemple, la instalació de códics, cucs, arxius roïns, spam, atacs massius a servidors d’Internet i generació de virus.
Crímens realitzats per mitgà d’ordinadors y d’Internet, per exemple, l’espionatge, frau y robatori, pornografía infantil, pedofilia, etc.
Un exemple comú es quan una persona comensa allevar informació de websites o causa mals a xarxes o servidors. Aquestes activitats poden ser absolutament virtuals, perquè la informació es troba en forma digital y el mal no te conseqüències físiques, per altra banda, hi han activitats que si que fan un mal físic, sobre els ordinadors o servidors.
Principals delictes:
Delictes contra la intimitat. Recollida, emmagatzematge, modificació,revelació o difusió il·legals de dades personals.
Delictes relatius al contingut. Difusió, especialment per Internet, de pornografia (especialment de pornografia infantil), declaracions racistes i informació que incita a la violència.
Delictes económics, accés no autoritzat i sabotatge. Molts països han aprovat lleis que aborden els delictes económics perpetrats per ordinador i tipifiquen nousdelictes relacionats amb l’accés no autoritzat a sistemes informàtics (per exemple, la pirateria, el sabotatge informàtic i la distribució de virus, l’espionatge informàtic i la falsificació i el frau informàtics).
Delictes contra la propietat intel·lectual. Delictes contra la protecció jurídica de programes d’ordinador i la protecció jurídica de les bases de dades, els drets d’autor i dretsafins.
Alguns delictes:
Spam, o correu basura, fa referència als missatges no sol·licitats, no desitjats o amb remitent no conegut, habitualment de tipus publicitari, generalment enviat en grans quantitats que perjudiquen al receptor. L’acciò d’enviar els dits missatges es denomina spamming.
Frau, és induir a un altre a fer o a restringir-se a fer alguna cosa, de tot això el criminalobtindrà un benefici pel següent:
Alterar l’ingrés de dades de forma il·legal. Açò requerix que el criminal posseïsca un alt nivell de tècnica i pel mateix és comú en els empleats d'una empresa que coneixen bé les xarxes d'informació de la mateixa i poden ingressar a ella per a alterar dades com generar informació falsa que els beneficie, crear instruccions i processos no autoritzats o danyarels sistemes.
Alterar, destruir, suprimir o robar dades, un esdeveniment que pot ser difícil de detectar.
Alterar o esborrar arxius.
Alterar o donar un mal ús a sistemes o programari, alterar o reescriure codis amb propòsits fraudulents. Estos esdeveniments requerixen d'un alt nivell de coneixement.
Altres formes de frau informàtic inclou la utilització de sistemes de computadores per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.